Tornar

Núcleo Histórico Tradicional de Aín

IGPCV
12.002-9999-000005
Denominació
Núcleo Histórico Tradicional de Aín
Municipi
AÍN
Comarca
LA PLANA BAIXA
Província
Castelló
Època
SS. XVI-XVII.
Tipologia
Infraestructures - Assentaments - Asentaments urbans - Centres urbans
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
NHT-BRL
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. AÍN
Data Signatura Acte
10/11/08
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. AÍN
Data Signatura Acte
09/07/12 Vore planejament
Data Publicació BOP
12/07/12 Vore BOP

Es troba en el límit d'un tossal amb el con format pels arrossegaments dels barrancs de la Caridad i el que després s'anomenarà d'Anna. Es coneixen poques dades abans de la rendició pactada dels pobladors hispanomusulmans davant Jaume I en 1239. Encara que en els termes limítrofs hi ha restes romanes, en el terme d'Aín no se´n coneixen. El territori on s'assenta Aín, està condicionat pels sistemes naturals que configuren la seua imatge. Sobre l'actual terme s'assentaven, almenys, quatre nuclis de població: Benialí, Ahibola, Ballares i Aín; degué ser un característic assentament morisc de diversos nuclis al voltant d'un castell. Només Aín es va repoblar després de l'expulsió i aquests nous pobladors van implantar un tipus d'habitatge on la planta baixa es destina per a ús agrícola, la planta primera d'habitatge i l'última planta com cambra oberta per al magatzematge de l'excedent de la collita. Està construït en paredat, amb arcs portants en la planta baixa que es transformen en pilars en les altres plantes. Es cobrixen amb coberta inclinada de teula àrab amb grans arcs, alguns dels quals es decoren amb dibuixos pintats. En nucli més primitiu el formen el carrer Saragossa, el carrer la del Mig i el carrer Major. La primera modificació del tipus d'habitatge es produïx a mitjan segle XIX en què es desvincula l'entrada de persones de l'entrada dels animals, apareix d'aquesta manera una entrada independent en la façana, o bé si el terreny ho permet, un accés directe a la primera planta. El balcó passa a ser un element emblemàtic de la façana. Destaquen dos edificis les cambres dels quals es rematen amb una lògia correguda de vans a la manera dels palaus i grans cases dels segles XVI-XVII. Cal assenyalar els edificis que es construïxen o reformen seguint les pautes imposades per l'Acadèmia quant a la composició de façana, mantenint-se els tipus anteriors.

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.