Ermita de San Isidro

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

Castelló compta amb una rica tradició hortolana, vinculada a els camps de cultiu que envolten la ciutat. En aquestes partides rurals de Castelló, existeix una espessa xarxa d'ermites, mostra de la devoció popular. Moltes d'elles estan vinculades al històric Caminàs, via de comunicació paral·lela al Mediterrani que ja existia en època ibera, i servia de frontera entre les terres cultivables i les terres pantanoses pròximes a la mar. En els seus voltants, van sorgir els primers nuclis habitats del terme municipal, en forma d'alqueries musulmanes, i, amb el temps, una sèrie d'ermites rurals. Situada en el Camí Vell de la Mar, en la partida de Censal, la advocació a San Isidro mostra el vertader caràcter hortolano i llaurador d'aquesta ermita. En 1628, Antonio Castell regala uns terrenys a la Confraria de Llauradors de la vila perquè alcen una ermita dedicada als seus patrons, San Isidro i San Pedro, que s'inicia en 1631 i rep en els següents anys múltiples donacions privades que fan que l'obra puga avançar a bon ritme. En 1652, el prior Cristóbal Figuerola i el procurador Pere Castell contracten l'escultor valencià Antonio López perquè realitze un retaule per a l'ermita, que encara es conserva i se sufraga per donació de Francisco Mercer Mas. En l'obertura central del retaule, una pintura amb les imatges dels sants, que acaba traslladant-se en 1936 a l'Església de Santa María la Major. En 1885 funcionarà com a hospital durant les epidèmies de còlera que assolen la costa de la Plana, i entre 1892 i 1894 es realitzen obres de restauració per part de l'Ajuntament. En 1972, és donada a entitats agrícoles de Castelló. Es tracta d'una ermita d'una nau, amb tres trams i presbiteri, amb coberta de fusta sobre arcs fajones a dos vessants, cosa que la vincula al model parroquial tradicional del gòtic valencià. Al presbiteri s'accedeix per un gran arc triomfal sobre semicolumnes, és rectangular i es cobreix amb traceria gòtica de nervis que s'entrellaça, rematada amb floró amb la imatge de San Isidro. Es tracta d'un exemple de notable rellevància, perquè mostra com les característiques gòtiques tradicionals, apreses pels picapedrers populars durant generacions, van tindre en l'arquitectura popular de la Plana una inusitada pervivència, repetint-se models constructius i plantes gòtiques encara en ple segle XVII. La portada principal és de senzill arc de mig punt, protegida per porxo davanter i rematada per espadanya per a la campana. La casa de l'ermità està adossada a l'edifici religiós.

Fotos