Ermita de San Francisco de la Font

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

Castelló compta amb una rica tradició hortolana, vinculada a els camps de cultiu que envolten la ciutat. En aquestes partides rurals de Castelló, existeix una espessa xarxa d'ermites, mostra de la devoció popular. Moltes d'elles estan vinculades al històric Caminàs, via de comunicació paral·lela al Mediterrani que ja existia en època ibera, i servia de frontera entre les terres cultivables i les terres pantanoses pròximes a la mar. En els seus voltants, van sorgir els primers nuclis habitats del terme municipal, en forma d'alqueries musulmanes, i, amb el temps, una sèrie d'ermites rurals. L'ermita de Sant Francesc de la Font s'alça en el camí vell a Benicàssim, en la Partida de Cap, així dita perquè després de l'ermita es troba el cap de la Séquia Major de Castelló, i abans d'abocar les seues aigües en el Vaig moldre de la Font, paratge natural que algunes tradicions vinculen a la mítica font Castalia, la font de les muses gregues. La primera notícia d'aquesta ermita data de 17498, quan ja estava construïda. En 1913 és catalogada en estat ruïnós i abandonada, i en 1975 reclamada per la Germanor de Cavallers de la Conquesta, que restaura i reobri a l'octubre d'aqueix mateix any. Les restauracions revelen una vertadera joia: sota l'emblanquinat apareix un conjunt de frescos de la segona meitat del segle XVIII, d'estil barroc il·lusionista i vinculats a la pintura dels Guilló, restaurats en 1982 per Gabriel Cantalapiedra. En 1985 es trasllada a la seua esplanada la creu de terme gòtica de Fadrell. L'ermita de Sant Francesc de la Font presenta planta de saló, amb volta i cúpula, sagristia posterior i pòrtic davanter. La portada principal, als peus de l'edifici, és d'arc de mitjà punt, protegida per gran pòrtic i coronada per espadanya de maçoneria d'un sol cos.

Fotos