Iglesia de San Miguel

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

És en el segle XVII, en la seua segona meitat -període d'auge econòmic i augment demogràfic en la vila- quan s'inicien les obres de construcció de l'església de San Miguel. És el 20 de Maig de 1.679 quan els confrares de la Confraria de llauradors de San Miguel sol·liciten del Consell la cessió de ¿els patis nomenats dels Gascons¿ a fi d'alçar en ells ¿una capella en honra i glòria de l'Arcàngel Sant Miguel¿. Concedits els citats patis, les obres de partió i excavació de fonaments principian prompte, perquè en 1.681 Úrsula Rubert, al atorgar testament en 22 de Juny, deixa i llega 24 lliures ¿a la casa e yglesia del glorios Sant Miquel, que al present fabriquen els llauradors¿. En 1.695, i quan únicament s'havia realitzat l'alçat interior fins a l'altura de les cornises, el 26 de Juny es concerta amb el mestre Miquel Queralt Vaig comptar ¿l'acabar i perficionar la dita yglésia del glorios Sant Miquel¿ per un preu de 480 lliures i per temps de cinc anys. Malgrat l'estipulat en el contracte, el temple sembla que no es va concloure en 1.700 sinó en 1.725, data aquesta que apareix gravada sobre la porta d'accés a la sagristia, i any en què per primera vegada consta es realitzen misses a l'església. En 1.792 és elevada a la categoria d'ajuda de parròquia. En 1.812 va anar profanada i convertida en presó i estable durant la dominació francesa, consagrant-se de nou el 16 d'Agost de 1.813. A fins del segle XIX, en 1.881, es col·loca l'actual cancel·la -bon treball de fusta eixit molt probablement del taller dels Viciano- i poc abans s'orna la volta de la nau del cor i del soto cor amb medallons pictòrics. En 1.900 es renova el paviment, col·locant un de marbre negre i blanc. Fins a 1.936 es va conservar l'església completa i amb culte ininterromput malgrat l'intent, en 1.931, de destinar-la a Palacio de Justícia. Després de la guerra civil, i mentre es realitzaven les obres de l'arxiprestal de Santa María, és de nou oberta al culte, renovant-se l'altar major i els laterals, així com la pintura de l'interior. Tancada al culte pels anys setanta, en 1.974 el Bisbat va intentar una operació de venda de l'església, justificada en el fet de no estar oberta al culte i mancar d'autèntica qualitat artística, romanent des d'aqueixos moments abandonada, convertit en magatzem i degradant-se progressivament. En 1.987 va anar adquirida per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, rehabilitant-se com Sala d'Exposicions segons projecte realitzat per l'arquitecte Francesc Segarra Bel.

Croquis

Fotos