Tornar

Castillo de Beselga

IGPCV
46.120-9999-000001
Denominació
Castillo de Beselga
Altra denominació
Castillo de Buselcam
Municipi
ESTIVELLA
Comarca
EL CAMP DE MORVEDRE
Província
València
Localització
Sobre un cerro al oeste del pueblo
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
12/11/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010926
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El Senyoriu i baronia d'Estivella ha estat format al llarg dels temps per tres nuclis de població: Arenes, Beselga i Estivella. Els tres han estat estretament relacionats fins a la seua desaparició encara que l'origen de cadascun s'atribuïsca a diferents causes. El seu primer Senyor va ser Adam de Paterna l'any 1248. Posteriorment seria Roger de Llúria en 1292. En 1374 va ser el seu Senyor Guillén Colón, benefactor de la cartoixa de Portaceli, aquest va manar en testament fundar en ell un monestir de cartoixans que va ser prohibit pel rei. Van ser successivament els seus senyors Guillem Moliner (1382), Bonafonat de Sanfeliu (1386), alcalde i ball de Morvedre, Joan de Sanfeliu, Garcerá de Sanfeliu, Francesc de Sanfeliu (1441), Garcerá Monsoriu (1441) i Gracià Monsoriu (1449), qui va manar la construcció de tres noves cases i un castell a partir de la torre guaita que existia en Beselga. Les importants millores introduïdes per aquest últim el van obligar a endeutar-se i vendre els llocs d'Estivella, Beselga i Arenes en 1501a Berenguer Martí de Torres. Després va passar a Jaume d´Aguilar (1506), gendre de l'anterior, moment en el qual es va derruir el castell, a causa de les incursions dels agermanados. Va tornar a recuperar la baronia la família Monsoriu succeint-se Gaspar Monsoriu (1571), Jeroni Monsoriu (1610), Cristòfol Monsoriu (1619) i Josef Monsoriu (1636). La família Monsoriu serien els que, en 1610, atorgarien la carta de poblament en quedar despoblat el lloc arran de l'expulsió dels moriscos. Acabaria formant part dels dominis de la família Escrivá d´Ixer, per matrimoni de Francesca Phelipa de Monsoriu amb Vicent Onofre Escrivá d´Ixer, comte de l'Alcudia. El seu fill i hereu Baltasar Escrivá d'Ixer, que va ser virrei de Mallorca, va morir sense successió; la seua germana Mariana va casar amb Joaquín Castellví, Conde de Carlet i el fill de tots dos Joaquín Antonio va ser Conde de Carlet i Baró d'Estivella. En morir l'anterior sense successió va passar a Donya Josefa Catalá de Valeriola, Duquessa d'Almodovar. A la fi del segle XIX el caseriu va quedar despoblat. Es troba situat a la part alta d'una elevació de fàcil defensa al nord de l'antiga alqueria. El castell seguia la forma allargada de l'elevació, estenent d'Est a Oest els murs de la fortificació. En l'extrem Oest es troba la torre de planta rectangular. Els seus murs són de tapial amb carreus en les escales i arcs de sustentació interiors, en els seus murs exteriors s'obrin espitlleres. Encara es pot pujar per l'escala interior a les seues tres altures fins al terrat superior. Al costat de la torre i unida a aquesta es troben les restes de l'edifici residencial. De forma allargada es recolza en el mur Oest de la torre i tan sols queda en peus el mur situat al sud i part situat al Nord. L'edifici constava de dues altures amb terrassa superior, la primera altura se sustentava amb volta de mig punt, mentre que la planta alta se sustentaria amb bigam de la qual resten els cans de pedra. La façana Nord conserva la porta d'entrada amb un arc de mig punt amb grans dovelles i sobre ella les restes d'una finestra geminada d'estil gòtic. El tapial de la torre és clarament diferent dels murs del castell. En la primera els encofrats són més baixos i les agulles més abundants però més xicotetes que al castell on les fustes són clarament visibles. S'ha relacionat els encofrats de major amplitud amb el tapial cristià, a més la porta de mig punt, la finestra geminada i els cans confirmen la seua datació. En l'estiu de l'any 2004 el llenç del costat nord es vió afectat per un esfondrament parcial. Les fotografies adjuntes a aquesta fitxa van ser realitzades l'any 2002, per tant anteriors a l'esfondrament. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.