Iglesia de San Agustín Obispo

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

Va tindre diferents usos després de l'exclaustración com a caserna militar, Govern Civil, oficines de la Delegació d'Hisenda fins a ser derrocat i quedar únicament l'església. L'església va pertànyer a l'adjacent i desaparegut convent de els agustins. Convent que es va establir en data primerenca pròxima a la reconquesta, amb un primer emplaçament extramurs, al costat de la séquia Major, on hui s'alça l'Asil. Destruït en el segle XIV, quan la guerra dels Dos Pedros, es va acomodar -per a quedar allí instal·lat- en el parador real intramurs. Va tindre salvaguarda real concedida en 1.402 per Martí I. Després de l'exclaustración va tindre diversos usos; caserna militar, Govern civil, oficines de la Delegació d'Hisenda, fins a ser totalment derrocat i quedar només l'església. Res conserva el temple d'obres del segle XV. La seua actual estructura és barroca de mitjan segle XVII -finalitzen les obres en 1.651- , amb additaments ornamentals del segle XVIII. Molt possiblement, segons tots els indicis, el mestre director de les obres va anar Juan Ibañez. És de nau única, amb quatre capelles obertes a cada costat entre contraforts, una cúpula amb mitjana taronja en el creuer -amb solució innovadora al Castelló de l'època- i cor alt als peus. En el seu alçat utilitza pilastres d'ordre corinti, marcant els diferents trams de la nau, que cobreix amb volta de cañon amb llunetes. La cúpula volteja sobre xicotet tambor, es recolza sobre petxines i es corona per alta llanterna. El presbiteri és quadrat i de capçalera recta, es cobreix amb volta huitavda que es recolza sobre dues trompes agallonadas de solució bastant tardana, encara que de gran repercussió en aquestes terres, són nombroses les esglésies que ho utilitzen. En l'exterior, destaca el pòrtic de l'entrada que aquesta construït en cadirat, amb brancals de pedra careada ranurades i llinda amb carreus radials i remarcat de tres quadres. Es troba enquadrada per dues columnes toscanes amb retropilastras del mateix ordre i un frontó trencat amb volutes i pinacles sobre un entaulament amb tríglifs que dona pas al motiu principal: L'escut de l'ordre, que s'acompanya de pilastres i un altre xicotet entaulament. Damunt es situa una finestra emmarcada de rocalles de gran valor plàstic i genuïnament barroques, amb la imatge de Sant Agustí. La part inferior de la torre construïda amb cadirat es converteix en un element que emmarca la façana principal dialogant amb la portada i resol contundentment la cantonada de l'edifici. Es tracta d'un magnífic exemple de barroc academicista construït entre els segles XVII i XVIII.

Fotos