Basílica de Nuestra Señora del Lledó
- IGPCV
- 12.040-9999-000010
- Denominació
- Basílica de Nuestra Señora del Lledó
- Altra denominació
- Santuario de Nuestra Señora del Lledó
- Municipi
- CASTELLÓ DE LA PLANA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Camí Lledó
- Època
- S.XIV (1379) capilla; S.XVI (1572) portada; S.XVII (1656-1670) iglesia; S.XVIII reformas
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Barroc - Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Santuaris
La Verge del Lidón és la principal devoció de la ciutat de Castelló, que es remunta a l'any 1366, quan el llaurador Perot de Granyana troba la xicoteta imatge de la Verge, que podria ser, en realitat, un ídol eneolítico. En 1376 està ja documentada una primitiva església de Santa María del Lledó, quan des de la parròquia de Santa María s'autoritza al vicari de la mateixa a realitzar misses i oficis diaris. Ja durant l'Edat mitjana serà centre de peregrinacions de diferents poblacions de la Plana. Es tractava d'una església d'una sola nau, amb portada de pedra, arcs gòtics i coberta de fusta de dos aiguavessos, model tradicional del primer gòtic valencià d'arcs diafragmàtics. La imatge era exposada amb ostensorios i reliquiaris d'or i plata, que no es conserven però se citen en els inventaris. En 1559 es crea la Confraria del Lledó, que impulsarà en els segles següents les peticions d'obres i reformes a l'Ajuntament. Així, de 1572 data l'actual portada d'accés, de formes renaixentistes, amb una porta d'arc de mig punt entre pilastres dòriques, i xicoteta fornícula amb imatge en la part superior. Durant les dècades següents, de pestes, guerra i revoltes, la Ermita del Lledó tindrà un enorme protagonisme, amb constants rogacions i processons de la població, que faran créixer la fama i devoció a aquesta imatge. Així, una vegada superada l'etapa de crisi, es decidirà alçar un nou temple barroc, que inicia en 1659 Joan Ibáñez i acaba en 1670 Pere Vilallave, que ja havien treballat prèviament en el claustre del convent dominic de Sant Tomàs i a l'Església de Sant Nicolás de Bari, respectivament. A més, des de 1638 la imatge passa a mostrar-se dins d'una imatge-reliquiari, en una fornícula llaurada en el pit d'una Immaculada. A inicis del segle XVIII s'erigeix la Casa Prioral, després de fundar-se les capellanies pròpies de la Verge, just al costat del temple, formant cantonada enfront de l'esplanada de l'ermita. En 1724, després de la Guerra de Successió, Pere Juan Labiesca iniciarà el temple actual, al qual contribueixen gremis, noblesa, llauradors i Ajuntament, configurant-ho com el major temple rural del Regne de València. El nou temple s'inaugura en 1766, després de les fases dirigides per Juan de Rojas, José Gascó i Juan Argente. En 1901 s'inaugurarà l'Avinguda del Lledó, passeig arbrat entre la ciutat i l'ermita, que amb les dècades s'omplirà d'escultures, en la decoració del qual intervenen els escultors Tomás Viciano i Manuel Carrasco, i els pintors Castell i Simó. En 1922 la Verge del Lledó és nomenada pel Papa Pius XI patrona principal de la ciutat, en 1924 li la corona canònicament, erigint el Fanal de la Plaça de la Independència en record d'aquest acte, i en 1983 el santuari és declarat basílica menor pel papa Joan Pau II.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.