Torre de La Fonteta

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

28/01/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010970

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

El seu nom es deu a la proximitat d'una font que es troba a uns dos-cents metres seguint el camí antic de València. també és coneguda per Torre dels Blanco per ser el sobrenom de la família dels últims propietaris. La torre va pertànyer a la família Fuster, alguns dels seus membres rellevants van ser l'Arquebisbe de Sacer, El senyor Gaspar Fuster i Vidal. El senyor Manuel Fuster Membrado, escriptor i resident a València, cosí germà de l'Arquebisbe el senyor Gaspar i el senyor Ramonn de Pedro i Fuster, Caballer Maestrant de València i de la Flor de Lis de França, que va ser un conegut escriptor i genealogista. En 1773, Francisco Fuster va vendre als germans Alejandro, Antonio i Eusebio Segarra Miralles, la torre, la sénia, "caseta" i terra, per 800 lliures, de les que 197 corresponien a la torre. Es torna a trobar la torre entre els guanys del senyor Josef Vicente Pascual Meliá Sentelles (1795-1869), hereu del vincle dels Meliá, que va ser "Comandant del Batalló de Voluntaris Realistes" i "Graduat de Tinent Coronel" i la seua primera dona María Montull Villalonga. Els Meliá han conservat la propietat fins a l'actualitat. Es trobava situada a uns cinquanta metres de la muralla del castell, vigilant i protegint este, així com els horts adjacents, en l'accés a la ciutat pel camí de València. La torre era de planta quadrada sent ampliada posteriorment passant a tindre una planta rectangular. Els seus murs són de maçoneria amb carreus en els cantons. La seua coberta és inclinada d'una sola pendent i es troba rodejada de pinacles a manera de tordassos en tres dels seus fronts, quedant lliure la façana posterior en la qual la teulada forma un xicotet ràfol. L'entrada s'efectua en l'actualitat per una xicoteta porta, existint una gran finestra al seu costat esquerre amb reixa de forja. Sobre la porta es troben dos xicotetes finestres. Es troben a més altres xicotetes finestres en la torre. En la fatxada posterior es diferencien el cos originari i la seua ampliació per la diferència d'altures de les seues cobertes, sent l'ampliació uns centímetres més baixa. En el cos primitiu s'obri una galeria que remata la fàbrica. Esta galeria renaixentista està dins del més pur estil d'arcades a l'aragonesa que comenta Lampérez, seguint la gran tradició de l'arquitectura catalano-aragonesa d'utilitzar la coronació en galeria a partir del segle XVI, com podem veure en multitud d'exemples de la ciutat de València: Col·legi del Patriarca, Palau de Valeriola, etc. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos