Castillo de Bairén
- IGPCV
- 46.131-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Bairén
- Municipi
- GANDIA
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Ubicació
- Al norte del municipio
- Època
- S.X; S.XI; S, XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell de Bairén, conegut també com de Sant Joan, es troba situat a 3 quilòmetres al Nord de Gandia, en l'extrem més oriental de les serres del Monduver. Se situa a la part alta d'una muntanya de 106 metres d'altitud, des d'on es pot albirar un ampli territori que comprén al llarg tram de costa emmarcat entre Cullera i el Montgó. Es tracta d'un lloc poblat des de l'antiguitat com el demostren les restes arqueològiques trobades de l'Edat de Bronze, de les èpoques ibèrica, romana i medieval, tant islàmica com cristiana. En la construcció del castell s'aprecien restes de les diferents cultures que van ocupar Bairén. De l'època ibèrica se suposen alguns basaments formats per grans blocs de pedra, travats en sec i correctament disposats que formen part de l'arrencada i el parament del llenç que tancava l'alcazaba pel sud-oest i els blocs reutilitzats en la base d'altres estructures del castell. De l'època romana es poden reconéixer alguns materials de construcció entre els quals es troben grans teules planes utilitzades com a element de cobriment. De l'època islàmica, a partir dels segles X-XI, corresponen moltes estructures encara visibles. Es poden distingir dues tècniques constructives: - Els murs construïts amb pedres mitjanes de manera irregular i parcialment careadas, que es disposen alineadamente formant filades horitzontals travades amb una argamassa de calç, tal com s'observa en el tancament anomenat albacar. - El tapial, tècnica molt utilitzada en aquesta època per la seua senzillesa. Després de la conquesta cristiana es manté algunes tècniques constructives d'èpoques anteriors. Així continuen sent utilitzats els murs encofrats però amb altres mutilacions. D'aquest moment és el cubrimiento de l'aljub, fet amb volta de rajoles travades amb morter de calç. També correspon a aquest període la construcció de la porta amb arc de mig punt, feta amb carreus i dovelles de pedra tosca. Els primers moments de l'ocupació musulmana poden situar-se, segons les ceràmiques oposades, en l'època califal (segle X), en la qual es produiria probablement la construcció del castell com a tal, dins de la política desenvolupada en aquest moment de reforç de les costes d'aquesta zona. A partir de la segona dècada del segle XI, quan el sorgiment de les noves taifes, nascudes com a conseqüència de la desaparició del califat de Còrdova, recobrarà el castell una vertadera importància, a causa de la seua estratègica ubicació amb un amplíssim control visual. A la fi del segle XI es produeix el primer esment conegut escrita que fa referència a Bairén, es tracta de la Història de Roderici Campidocti, un manuscrit anònim del segle XII en el qual es descriu una suposada batalla entre tropes cristianes del Cid i Pere d'Aragó contra l'exercite almoràvit. A mitjan segle XII tornarem a trobar el castell en una obra d'Al-Idrisi, geògraf de Ceuta i en l'obra d'un altre autor àrab que remarca la importància de Bairén com a estació i parada de la ruta litoral. La conquesta cristiana es troba descrita en la Crònica o Llibre dels Fets del rei Jaume I, el qual ens proporciona la més rica i valuosa informació sobre l'organització i les estructures del castell en els últims moments de l'ocupació islàmica. Aquella va ser realitzada a l'agost de 1239 i amb Bairén li van ser entregats els castells de Palma, Va esborrar, Villalonga i Vilella dependents d'aquest. En 1240 comencen les donacions de terres recollides en el Llibre del Repartiment, sent els anys 1242-1244 on apareixen les terres i pertinences de Bairén. A partir d'aquest moment el castell estarà governat per successius alcaides possiblement fins a 1383, data en la qual queden alguns pobladors, ja que existeix un document d'aquesta data en el qual apareix una venda que els del castell de Gandia fan al comte de Prada de Conflent. En 1399, Martín l'Humà nomena primer Duc de Gandia a Alfons el Vell. En aquesta època es pot considerar ja abandonat el castell, no obstant això es construeix l'ermita de Sant Joan, amb les funcions religioses i de vigilància sobre la costa amenaçada pels saquejos pirates. El 15 de juliol de 1475 els Reis Catòlics concedeixen a Andrés de Cabrera i a la seua dona Beatriz de Bobadilla el castell i la vila de Gandia. Aquest acte indica la pèrdua total d'importància del castell, ja que aquests són els primers propietaris no pertanyents a la família reial. A partir de 1485 comença el període dels Borja, en el qual apareixen cites i referències de l'ermita. En el segle XVI, el castell es dirà de Sant Joan a causa de l'advocació de l'ermita que desplaça a l'antic nom de Bairén. En el segle XVII el castell es trobava en ruïnes. A la fi del segle XVIII se suprimeix el culte en l'ermita. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.