Tornar

Castillo Templario

IGPCV
12.004-9999-000004
Denominació
Castillo Templario
Municipi
ALCALÀ DE XIVERT
Comarca
EL BAIX MAESTRAT
Província
Castelló
Localització
Sierra de Irta
Època
S.X; S.XI; S.XIII
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
07/12/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010691
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La primera ocupació del lloc constatada és de l'Edat de Bronze (segles XIV-XIII a.C.). L'ocupació ibèrica des del segle VI al IV a.C., provant-se arqueològicament quatre fases d'ocupació successives. D'altra banda l'aparició de ceràmiques ibèriques amb decoracions avançades i alguns fragments d'origen itàlic (que evidencien contactes amb la civilització romana), obliguen a pensar en una ocupació encara en el segle II a.C.. L'any 1234, després de diverses i confuses donacions per part dels monarques cristians als seus seguidors, quan Xivert estava encara baix el domini musulmà, va passar el castell i el poblat, per un pacte de rendició pacífica, a les mans de l'Orde del Tremp. El referit pacte és la primera font escrita extensa referida a Xivert. Ací, a banda de nombroses clàusules de tipus jurídic, s'especifica clarament la divisió del conjunt conquistat. Els sarraïns van romandre vivint en el poblat i els cristians van ocupar el castro i l'albacar contigu. Gràcies a la descripció de la separació i els límits dels dos dominis es deixa una constància, de l'aljub, la mesquita major i l'albacar, entre altres, i la seua relació espacial. Els templers van atorgar carta de població l'any 1251. A l'extinció de l'Orde del Temple passaria a propietat de l'Orde de Montesa, igual que va ocórrer amb la majoria de les possessions del Tremp en la regió. A principis el segle XVI, durant les Germanies va ser ocupada per les tropes manades per Estellés, i el castell i la vila serien incendiats en el 1521. L'any 1547, la població patiria un important atac pirata que aconseguiria rebutjar. L'any 1592 s'incorporaria a la corona, però la població musulmana continuaria vivint en Xivert fins a l'any 1609. Posteriorment, l'any 1616, el castell seria poblat per cristians, per a s'abandonat definitivament l'any 1632. En la primera guerra carlina van ser molts els fets cruents succeïts en la regió, al convertir-se en escenari important del desenvolupament del conflicte. La població i el castell van ser ocupats per les forces carlines. El castell de Xivert es troba en els contraforts de la Serra d'Irta, a uns quatre quilòmetres de l'actual població. S'alça sobre una muntanya que ha constituït un assentament per a grups humans, almenys entre el segle XIV-XIII a.C. Fins a principis del XVII de la nostra era. La fortalesa islàmica (segle X fins mitjan del segle XIII) es troba en bon estat de conservació encara que la remodelació del recinte superior en època cristiana ens impedix conéixer detalls de a distribució original. Consta d'una línia defensiva exterior que embolica i protegix l'alcassaba o alcàsser, zona més elevada del conjunt, que està al seu torn protegit per muralles i bastions. L'ocupació en planta del conjunt és d'uns 8.000 m2. Entre ambdós estructures queda un espai lliure, l'albacar, reservat per a usos auxiliars d'acollida de tropes o guanyat. L'arribada dels cristians en Xivert, obliga els residents a abandonar este espai i traslladar-se a un nou poblat morisc. El castell cristià (segles XII al XVII) es caracteritza per reaprofitar la disposició general del castell islàmic, mentres es varia per complet l'organització dels espais interns. D'esta època cal destacar la imponents obres de cadiratge, realitzades davall el domini de l'Orde del Temple les torres circulars bessones i l'aljub de la plaça d'armes amb volta de mig punt amb unes mesures de 10,65 x 5,20 (mesures interiors) i 3,50 metres d'altura. Estes obres van ser executades en cadiratge d'una gran qualitat. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.