Tornar

Torre de la Alfàndiga

IGPCV
12.008-9999-000002
Denominació
Torre de la Alfàndiga
Altra denominació
Castillo de Algimia de Almonacid
Municipi
ALGIMIA DE ALMONACID
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Ubicació
A unos 2 Km. al este de la población
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
28/01/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010976
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La fundació de l'actual Algimia de Almonacid és d'origen àrab; de la llengua del qual va prendre el nom, que significa lloc de reunió, mesquita. Acabada la Reconquesta, els llocs de la Vall d'Almonecir, els actuals Vall de Almonacid, Algimia de Almonacid, Matet i Pavías encara poblats pels musulmans- van ser concedits pel Rei Sr. Jaime el 23 de maig de 1.238 a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona; com recompensa a l'ajuda que li havia prestat en la conquesta del regne musulmà de València. A l'octubre de 1.245, Guillermo Montclos confessa tindre en feu tota la part que el mateix Rei Sr. Jaime havia donat a Berenguer, bisbe de Barcelona. Posteriorment, va passar a les mans de Rodrigo Díaz, al qual li va succeir en el senyoriu Fernando Fernández i, a aquest, la seua filla Sancha que es va casar amb Jaime Pérez senyor de Segorbe-, fill natural de Pere el Gran. D'aquesta forma, el senyoriu d'Almonesir va recaure sota els dominis del Ducat de Segorbe. En 1.523 i 1.526, es va produir en la Serra d'Espadán, en la qual es troba enclavat la Vall d'Almonesir, la revolta dels moriscos. En finalitzar aquesta la Serra va quedar desarmada; les mesquites, derruïdes; els llibres de l'Alcorà, cremats; i els habitants obligats a convertir-se a l'Evangeli. El 8 de maig de 1.581, la Vall d'Almonesir va ser venut per Sr. Antoni de Cardona a Dionisio de Reus, per un preu de 33.000 lliures; però poc van durar aquests llocs en el seu poder perquè el 4 de setembre d'aqueix mateix any, Dionisio feia donació de la Varonía i Vall d'Almonacir, amb el seu castell i llocs d'Aín, Alfándiga, Mated, Pavias, Almedilla i Algimia, a favor de la Il·lustríssima Senyora Doña Juana Henrríquez, Comtessa d'Aranda, . Amb els seus descendents, els Ximénez d'Urrea, es promulgaria el decret de l'expulsió dels moriscos, per la qual cosa aquests senyors es van convertir en amos absoluts dels béns abandonats, la qual cosa possibilita una refeudalización del camp en produir-se l'establiment de nous pobladors. Aquest fet va tindre lloc al maig de 1.610, signant-se la carta-pobla dels llocs d'Ayr i Algimia d'Almonacir el dia 1 de juny d'aqueix mateix any pel llavors marqués d'Almonesir, Pedro Ximénez d'Urrea. A partir d'aquest contracte enfitéutico es reprén la vida municipal en la població: a principis de l'any 1.611 ja comptava amb jurats oficials, se sol·licitava al bisbe la residència fixa d'un rector i es votaven entre el veïnat les festes que s'anaven a celebrar en honor als sants Abdón i Senén, Sant Blas, Santa Ana, Sant Roque, Santa Tecla i sant Antoni Abat. Posteriorment, aquestes poblacions van recaure en la IV marquesa de Castel Rodrigo, Leonor Moura i Moncada, en casar-se aquesta en segones núpcies amb Carlos Homodei, marqués d'Almonacir que en endavant utilitzaria el cognom i títol d'aquella. Mancant el matrimoni de fills els títols i possessions de la casa van ser heretats per Juana germana de Leonor casada amb Gisberto Pius de Savoia, príncep de Sant Gregori; des d'aquest moment, el marquesat tindrà continuïtat a la Casa de Castel Rodrigo amb Francisco (VI marqués), Gisberto (VII) i Isabel María (VIII), casada amb Antonio Valcárcel Pérez Pastor. A Algimia de Almonacid continuarà sent per poc temps una població de senyoriu, perquè la seua història, a partir de principis del segle XIX, es desvincularà dels Castel Rodrigo, però amb un mateix terme proindivís amb la Vall de Almonacid, produint-se el desdoblament cap a finals del segle passat. En l'arxiu municipal es troba citada la torre: El 16 d'octubre 1.846 es reuneix la Comissió de l'Ajuntament d'Algimia de Almonacid amb els cabañeros per a assenyalar l'acagador del Castell. Algimia de Almonacid, és un municipi de la comarca de l'Alt Palància que es troba enclavat al peu d'un turó, entre les muntanyes més altes de la Serra d'Espadán. El poble d'Algimia de Almonacid és de carrers escalonats, empinades i tales que s'amalgamen al voltant de l'església que configura el nucli antic; no obstant això, la zona més exterior de la població va ser reconstruïda a principis del segle XVIII sobre una quadrícula, seguint la normativa de la Il·lustració, pel fet que la densitat de població era major que en anteriors ocupacions. La torre es troba a poca distància de la població, sobre un xicotet monticle al costat de la carretera de va des d'Algimia a Alcudia de Veo. Es comunica visualment amb el veí castell de Vall de Almonacid i serviria de vigilància per a qualsevol incursió des de la serra d'Espadán. La torre és de planta quadrada i construïda en tapial de mampuestos sobre una base que l'anivella sobre el terreny feta de sillarejo. En l'actualitat ha perdut el seu coronament i els forjats interiors. S'observa entre els enderrocs de l'interior de la torre una volta que podria ser el cobriment d'un espai destinat al magatzematge de la torre. Per a accedir a la porta d'entrada de la torre cal grimpar per una massa rocosa de dos metres d'altura. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.