Restos del Castillo de Almassora
- IGPCV
- 12.009-9999-000003
- Denominació
- Restos del Castillo de Almassora
- Altra denominació
- Castillo de Almassora
- Municipi
- ALMASSORA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Junto a la CN-340
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Es troba en la CN-340, direcció Barcelona entre aquesta i les vies del Ferrocarril, que dona al riu Millars. El terme municipal d'Almassora va ser ocupat des de la prehistòria, havent-se trobat nombroses restes arqueològiques que permeten constatar l'ocupació des dels temps del Paleolític Superior. De la civilització ibèrica també es guarden interessants jaciments (Torrelló, Castell i Caminás), començant llavors els primers intercanvis comercials amb la resta de pobles mediterranis. Però va ser la conquesta romana la que va provocar majors transformacions com la Via Augusta, el nou sistema de regs, l'embarcador comercial etc. L'ocupació musulmana comença en el segle VIII, i el seu nucli de població es trobava situat al castell d'Almassora. La reconquesta segons l'historiador Diago es va produir l'any 1234. Pere Cornell, segons relata el Llibre dels Fets de Jaume I, conquesta el castell d'Almassora. Jaume I acull sota la seua custòdia als seus habitants en la seua Carta de Privilegis (1235), tractant d'atraure repobladors cristians. En breu, el monarca cedeix el domini al Monestir de Santa Cristina, de Somport (Osca), el prior de la qual, en 1237, atorga la Carta de poblament, estipulada segons fur de Borriana; instrument que va ser confirmat (1243) pel propi Rei, respectant integramente la seua redacció. En 1245, Jaume I infeuda la vila al Bisbe de Tortosa, al qual quedaria lligada, fins a l'abolició dels senyorius. Dos anys més tard en 1247 el prelat Pons de Torrella, determina el trasllat de la ciutat, des del Castell al seu emplaçament actual. El nou nucli poblacional, ja emmurallat a finalitats del segle XIII, gaudeix de nombroses prerrogatives que Jaume I va concedir als seus habitants. En 1276 es comença la construcció del pont de Santa Quiteria, per la qual cosa es modifica el traçat de l'antiga calçada, que passa a ser el Camí ral de Borriol. En el segle XIV, Martín l'Humà va concedir als seus habitants el privilegi d'embarcar i desembarcar mercaderies a la seua platja i la celebració d'un mercat cada divendres i la fira anual per Tots Santos. Es troba sobre un promontori en el marge esquerre del riu Millars, entre la carretera nacional N-340 i les vies del ferrocarril, al costat del Pont Nou, declarat Bé d'Interés Cultural amb categoria de monument i amb número d'inscripció en el Registre de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura R-I-51-0010554. A l'altre costat de les vies del tren es troba la crida popularment Finca del milionari alçada a principis del segle XX, en la qual després de la seua enorme tàpia de maçoneria podria conservar resta del castell. De planta rectangular segons Forcada Martí, presenta restes de diverses estructures defensives: torres, llenços de muralles, amb algunes restes d'espitlleres, i alguns murs. Les tècniques constructives utilitzades són tapial de morter, tapial de morter amb pedres ordenades i pedres de diferents grandàries travades amb morter. Els materials apareguts són d'època islàmica, ibèrics i de l'Edat del Ferro. Es conserva una imatge del castell de 1314 i la Carta de privilegis, en l'arxiu de la catedral de Tortosa. El castell es troba completament arruïnat i sembla que part del mateix es va desaparéixer a conseqüència d'una avinguda del riu Millars. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.