Fàbrica La Paduana

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Mod. puntual n.6 del PGOU y Mod. puntual n. 3 del PRI Centro Histórico Raval-Poble Nou (Fábrica Paduana). ONTINYENT

Data Signatura Acte

25/09/09

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Mod. puntual n.6 del PGOU y Mod. puntual n. 3 del PRI Centro Histórico Raval-Poble Nou (Fábrica Paduana). ONTINYENT

Data Signatura Acte

09/11/09

Data Publicació BOP

10/03/10

Important conjunt de construccions de les que només resten l'edifici principal, la xemeneia, el dipòsit d'aigua i naus dels anys 60.
Edifici principal: Sobre la primitiva nau inicial on estaven situats els telars, es va construir, per mig de reforma de façana i distribució de interiors el pavelló principal de la fàbrica, destinat a oficines, vivendes i altres dependències. L'estructura de murs de càrrega i bigues de fusta. La façana es compossa simètricament d'un cos central més elevat que resalt l'accés principal i dues torres de la mateixa alçada en els cantons, la resta està coronada per antecos de gelosia d'obra i remats esfèrics sobre piràmides. La decoració, fonamentalment recercat de buits, s'inscriu dins de les corrents casticistes pròpies de l'època de la dictadura promorriverista. Els vestíbuls espaciosos estàn decorats amb escaioles i taulells de l'època i les escales ténen voltes de rajola, destacant el del cantó al carrer Músic Úbeda. Els balscons, individuals, són de forja sobre tornapuntes arcaitzants i la fusteria.. L'acabat és de revoc i pintura. El interior, encara que abandonant i en un estat molt dolent de cosnervació, encara deixa observar la gran riquessa de les oficines i vivendes amb llars, parets empaperades, casetons de fusta al sostre i en altres casos riques pintures, etc.
Consta de planta baixa, dues plantes de pisos i àtic. Unitats d'ús: 11; d'ús propi: 2; en lloguer: 4.
La fàbrica es trobava darrere de l'edifici principal i contenia les calderes i tota la maquinària; es va enderrocar fa pocs anys. D'aquest es conserva la xemenia i el depòsit d'aigua. Xemeneia: de maons a cara vista, amb rajoles rojes en angles i blanques en les cares. La canya és tronco-piramidal de secció octogonal. La llantera té un priemr anell inferior en relleu i un altre superior també enr elleu al que segueix l'eixida de fums, de diàmetre més menut que aquestos. Dipòsit d'aigua: cosntrucció en forma de alta torre, feta de rajola enlluida, amb la part central de cada costat oberta per pannells de finestres menudes, en linies verticals. A la part superior presenta un remat en forma de entaulament i un cos cúbic amb el logo de l'empresa.
Edifici posterior: Darrere de les naus fabrils, posteriors a l'edifici de vivenda i oficines principal, es va alçar edifici de vivendes per als treballadors. Es va fer de forma il.legal i tapava part del pont Nou, pel que va rebre moltes crítiques. Com la part de fàbrica, fa escassos anys s'ha enderrocat.
Tenia inclús laboratoris pròpis i cafeteria.
A l'altre costat de l'avinguda de Sant Francesc es van fer uns alts edificis amb el fort creiximent de l'empresa; són grans blocs, encara en peu, de construcció feta de rajola, amb l'únic element destacat de linies rojes i el logotip de l'empresa en roig, fileres de finestres menudes, molt funcionals. Entre aquesta part de la indústria i l'altra, la més antiga, hi havia un camí de pas, un passadís soterrani.

Procés

Filatura: La filatura es tracta d'una operació que té per objecte convertir les fibres tèxtils en un fil homogeni. Encara que segons les fibres es requereixen tractaments diferents, les operacions generals són bàsicament les mateixes: obrir i netejar la massa de fibres brutes, ordenar i homogeneïtzar aquestes mitjançant successius estiratges i doblegats i filar el producte resultant per torsió i estiratge fins a obtenir el fil. Quan es va començar a mecanitzar la indústria tèxtil, es va emprar la màquina de vapor per a l'escalfament de les seues calderes. No obstant això, els colorants sintètics, aconseguits a la fi del segle XIX, no van arribar a la indústria tèxtil fins als inicis del segle XX, donant lloc a un progressiu establiment de la manufactura tèxtil combinada, en la qual cada fabricant reunia en un mateix lloc tots els processos tèxtils.

Calendari

Agost de 1925: ampliació de la nau per l'aparellador J. M. Torró Garcia. Prop. José Simó Marín. Octubre de 1929: façana principal per l'aparellador J. M. Torró. 1939: Vivendes per l'aparellador Salvador Gil y Martínez. 1942: Distribució de quatre vivendes per l'aparellador S. Gil y Martínez. Va ser fundada a finals de 1918 (Registre d'Altes 1918) pels socis José Simó, Manuel Simó, Joaquín Colomer i J. Moscardó (d'ahí la seua primera denominació: 'Colomer, Simó, Moscardó y Cía.'). Es va emplaçar des del primer moment al mateix lloc. Entre 1934 i 1936 tenia 115 treballadors. En 1950 tenia 210 treballadors. La xemeneia es va construir en 1941 pel constructor Rafael Cambra "Morro", amb projecte de l'arquitecte Camilo Grau Soler. D. José Simó Marín, nascut a Ontinyent en 1879, Llicenciat en Filosofia i Lletres, fusilat el 3 d'octubre de 1936 en el camp de tir de Paterna, va ser el fundador de Paduana S.A. en 1919. Fabricava mantes, draps, secamans, davantals, sacs d'envàs. Als anys quaranta es va centrar en la fabricació de mantes; a finals d'aquesta dècada era líder nacional indiscutible. La fundació va estar a càrrec de D. José Simó Marín, D. Manuel Simó Marín, D. Joaquín Colomer Mergelina i D. José Moscardó Boluda. En 1921 ja era coneguda com 'La Paduana', propietat a nom de 'Simó, Colomer y Compañía'. Va ser incautada en agost de 1936, tornant als seues porpietaris en 1939, encara que desmantellada i desprovista d'efectiu, matèries primeres i articles manufacturats. El fundador, com els dos adminisratius, havien sigut fusilats. Es va fer càrrec de l'empresa D. José Simó Aynat, fill del fundador, que va proposar a la vidua d'aquest i a D. Joaquín Colomer la creació d'una Societat Anònima per a revitalitzar l'empresa, però van rebutjar la proposta i els germans Simó Aynat van adquirir totes les accions. Es va anar suprimint tota la producció d'articles menys rendibles quedant-se amb un únic producte, la manta, amb el tècnic-pràctic textil català Sr. Marqués. Als anys cinquanta, amb l'Enginyer Tèxtil d'Ontinyent, D. Carlos Bonastre Oltra, es va produïr un canvi substancial en els processos de fabricació, que incluïen tint, filatura, teixits, acabats i confecció. Va ser la primera empresa del moment que oferia als clients un catàleg, fet baix direcció de Carlos Tormo. El canvi qualitatiu en el terreny econòmic-comercial es va donar als anys 60 amb l'arribada de D. Ricardo Cardona Salvador i posteriorment la de D. Miguel Dolz Enguix, que es va fer càrrec de l'àrea comercial a nivell tant nacional com internacional. Als anys 70 es va fer càrrec de la Direcció Comercial D. Vicente Deltoro Rodrigo, i a meitat de la dècada es va incorporar com a Director de Vendes primer i com a Director d'Exportació després D. José Gabriell Simó Sendra. Després va ser Director General D. Ricardo Cardona Salvador. La primera etapa destacada va ser les de les mantes Jacquard a primers dels anys 50. Amb la crisi dels anys 60, provocada per les mesures estabilitzadores del ministre Ullastres, es va reorganitzar totalment l'empresa. Es va donar entrada a fibres sintètiques en la fabricació de mantes, amb avantatges al colorit i pes de l'article, encara que supossava un gran canvi per a una fàbrica que estava centrada en les llanes i viscoses. La primera campanya publicitària gràfica de mantes Paduana va ser de 1959. Es va establir una forta política comercial, amb campanyes televisiseves, aspecte en el que Paduana va ser pionera. Es van obrir les relacions intern

Croquis

Fotos

Plànol