Santuario de Nuestra Señora La Virgen de la Cueva Santa

El santuari consta d'un pòrtic d'entrada a la gruta amb arcs de mig punt d'escassa qualitat artística. La seua fàbrica és de paredat. La imatge és un relleu bust de la Mare de Déu, llaurada, segons la tradició, per Fra Bonifacio Ferrer en 1402, germà de Sant Vicent. La icona de la Mare de Déu de la Cova Santa va ser trobada en 1504 per un pastor, després que s'haguera perdut. Es tracta d'un santuari situat en l'interior d'una gruta natural que és un buit de vint metres de profunditat originat per un fenomen d'erosió kàrstica. L'única solució arquitectònica no natural està aplicada a la capella del Sagrari que es troba en l'entrada, a nivell de la primera planta, a mà esquerra, és de traça el·líptica decorada amb pilastres de capitells compostos i cornisa superior, està coberta per una cúpula ovalada sobre tambor. La capella alberga el sarcòfag de les restes de Fra Bonifacio Ferrer, autor de la imatge de la Mare de Déu. Tot el sòcol està decorat amb taulellets alcorins (segle XVIII). En el centre s'alça un templet arquitectònic coronat per frontó amb àngels que sostenen l'escut Marià i protegit amb una reixa del segle XIX. En l'interior hi ha un retaule de marbre amb fornícula central flanquejada per dos pars de columnes salomòniques de capitell compost que alberga les figures de Sant Joaquim i Santa Anna en els laterals, realitzades en marbre i en el centre la imatge de la Mare de Déu (en algeps) sostinguda pel pastor i Sant Bonifaci Ferrer, tot el conjunt en plata. El retaule el van pagar els Ducs de Segorbe i van col·locar el seu escut darrere de l'altar. El templet té respecte a la capella del Sagrari una situació de soterrani i s'hi s'accedix per una àmplia escala. Darrere de l'altar es conserva un retaule de ceràmica de Manises del segle XVIII dedicat a la Mare de Déu. Annex al santuari, es troba un hostal. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància)

Fotos