Tornar

Castillo Palacio de Ceyt Abu Ceyt

IGPCV
12.015-9999-000002
Denominació
Castillo Palacio de Ceyt Abu Ceyt
Altra denominació
Castillo Palacio de Zeit Abu Zeit. Torres del Palacio del Marqués de Argelita
Municipi
ARGELITA
Comarca
EL ALTO MIJARES
Província
Castelló
Localització
Plaza de la Iglesia
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
18/03/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011003
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Cortés en el seu diccionari data la fundació de la població en temps anteriors als Gots. Espinal cita que en els huit anys de regnat del rei Wamba (672), després de tranquil·litzar els seus estats, va fer la demarcació de bisbats, quedant inclosa Argelita en el de Dénia amb la denominació d'Intam. En 1238 va ser guanyada per Jaume I als àrabs, refugiant-se aquests en el pròxim castell del Bou Negre. Va pertànyer als dominis de Ceyt Abu Ceyt, rei moro convertit al catolicisme amb el nom de Vicente Belvis, a principis del segle XIII. Va passar la seua propietat al seu fill Fernando Pérez, hagut de la seua esposa cristiana María Fernández i, més tard a la seua neta Sancha, segons testament atorgat davant Raimundo de Nazane, notari de València, l'11 de novembre de 1262, deixant a la seua altra neta Teresa, el castell del Bou Negre. En els anys següents s'incorporaria a la corona, perquè aquesta fa donació, del llavors ja caseriu, en 22 de novembre de 1491. Acabaria sent adquirit per la família Arenós. Per venda va passar a la família Zapata. La carta de poblament d'Argelita va ser atorgada pel Rei moro Ceyt Abu Ceyt, i va estar guardada en l'arxiu de la parròquia de Puebla de Arenoso, unida als lligalls d'un plet seguit en el segle XIX entre el baró d'Argelita i els veïns de la vila. Va ser cremada juntament amb la resta de l'arxiu parroquial en la guerra civil de 1936. Va atorgar nova carta de poblament, després de l'expulsió dels moriscos, el seu senyor Pedro Escrivá Zapata, en 16 de febrer de 1611, davant els notaris Crisóstomo Montoliu i Gaspar Grau a favor de vint-i-cinc nous pobladors. La baronia d'Argelita va pertànyer posteriorment al marqués de Monistrol. El castell palau es troba en la població, sobre una cornisa rocosa, dominant el pas del riu Villamalefa (anomenat també Villahermosa o Argeleta). Del primitiu castell palau i el seu recinte emmurallat resten dues torres, la primera de planta rectangular i quatre plantes i rematada emmerletada sobre cornises. La seua fàbrica és de maçoneria amb cantonades reforçades amb carreus. Disposa de finestres rectangulars amb llinda de pedra i una altra amb arc rebaixat de rajola. La torre va ser reformada en 1881. L'altra torre és de planta redona, alçada amb fàbrica de maçoneria, alamborada en la planta baixa. L'accés és a nivell de primera planta per mitjà d'una porta de cadirat amb arc de mig punt. La torre disposa de finestres rectangulars i diverses espitlleres. La seua rematada és emmerletada. És de major altura que l'altra torre i estava comunicada amb el palau per mitjà d'un pont llevadís a l'altura del primer pis. En l'actualitat està destinada a museu etnològic dependent del bisbat. La torre redona posseeix una inscripció àrab gravada en pedra. El palau va ser demolit en 1942, per a la utilització posterior del seu fustam a l'església parroquial de Sant Pere del Grau de Castelló, enfonsant-se tots els seus murs, quedant en peus únicament dues torres. Entre les torres es troba en l'actualitat un jardí. En 1986 es van dur a terme les obres de restauració de les torres d'Argelita, segons projecte de l'arquitecte Juan Antonio Martínez García. En 1996 es va concloure l'Obra menor d'accés interior i consolidació de coberta de la torre quadrada d'Abu-Zeid i, en 1999, l'obra de consolidació i adequació de la Torre d'Abu-Zeid, segons projecte de l'any 1995, de l'arquitecte Jesús Prim Corretja. Ambdues van ser sufragades per la Conselleria de Cultura i Educació. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.