Castillo del Buey Negro o del Bou Negre
- IGPCV
- 12.015-9999-000003
- Denominació
- Castillo del Buey Negro o del Bou Negre
- Altra denominació
- La Muela o de la Mola
- Municipi
- ARGELITA
- Comarca
- EL ALTO MIJARES
- Província
- Castelló
- Localització
- Montaña en el límite de los términos de Argelita y Ludiente
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
En el lloc on s'assentisca la fortalesa es coneixen poblaments des d'èpoques molt antigues. En el seu emplaçament s'ha localitzat un jaciment ibèric i nombrosos restes romanes. El castell del Bou Negre va ser una de les fortaleses de majors dimensions del que hui és la Comunitat Valenciana. De fet era el castell dominant d'una gran extensió de territori en el qual estaven incloses nombroses poblacions. La data de la seua construcció és incerta, si bé es troben documents, de finals el XII, que ja parlen de la seua existència. Va ser citada en 1178 formant part del conjunt de castells que delimitaven la diòcesi dertusense quan la concessió real per part d'Alfons II d'Aragó en consagrar-se la nova catedral de Tortosa. Per aquesta circumstància el seu origen es considera musulmà, possiblement del segle XII o anterior. També va ser fita històrica en la partició de les bogues entre les diòcesis de Segorbe i Tortosa. S'esmenta com castrum en un document cristià de 1225, detallant-se la seua extensió superior a les quinze hectàrees. En aquest sentit, aquest gran conjunt de construccions defensives és únic en la Comunitat. Va pertànyer també als dominis d'Abú Zayd a principis del segle XIII, passant la seua propietat al seu fill Fernando Pérez, hagut de la seua esposa cristiana María Fernández i, més tard a les seues filles Teresa i Sancha. En els anys següents s'incorporaria a la corona i acabaria sent adquirit per la família Arenós, passant després per herència a la casa ducal de Villahermosa. La fortalesa va participar en diferents accions com va ser la guerra entre els descendents de Sr. Blasco Ximénez d'Arenós en 1291, en les conteses entre la Corona i la Casa de Gandia en 1464 i 1477 i en la guerra de Successió espanyola sent incendiada la població amb el seu castell en 1707. La població va ser reconstruïda però no la seua obra castrense medieval, no obstant això, en les Guerres Carlistes va ser rehabilitat per la seua posició estratègica a la vall del Villamalefa. El castell es troba en una elevada muntanya en el límit dels termes d'Argelita i Ludiente, en el parapet rocós que es desploma sobre l'estret que forma el riu Villahermosa abans d'arribar a la població i a 748 m d'altitud. Es tracta d'una immensa taula rocosa perfectament protegida al Nord i Nord-oest per grans escarpes que resulten totalment inaccessibles. En l'Est, Sud i Sud-oest l'accés està protegit per llenços de muralla i una torre que defensa una entrada. En ell interior es troba una torre d'origen romà de planta lleugerament rectangular alçada en robusta pedra de cantería i considerada romana puix que en els seus voltants es troba present ceràmica de tal època. El seu emplaçament, així com l'extensa magnitud de les seues restes disperses, donen una idea del formidable que degué ser aquesta gran fortalesa. Existeix la certesa que moltes de les seues pedres han sigut utilitzades per a la construcció d'edificis agrícoles. El castell es troba completament en ruïnes i únicament s'aprecien alguns llenços de les seues muralles principals i els basaments de diferents torrasses. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.