Castillo
- IGPCV
- 12.018-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- AZUÉBAR
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Localització
- Sobre la montaña que domina la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El primer document que nomena a Azuébar és el Llibre del Repartiment de Jaume I i en el mateix es diu que en 1237, és donada l´alqueria d'Azuéba, a Pere, arquebisbe de Narbona. No obstant això un any després, en 1238, es diu en el mateix llibre que és donat a Juan Gonzalvez d'Heredia, cavaller, el castell i la vila d'Azueva. Juan Gonzálvez d'Heredia no va prendre possessió del Senyoriu d'Azuébar fins a l'any 1245, data de la reconquesta de Segorbe. En aquest any, el rei Zeit-Abu-Zeit, que residia a Segorbe, va cedir el domini de tots els seus territoris, entre ells el d'Azuébar, al Rei Don Jaume I mitjançant pacte amistós entre ells. Posteriorment el senyoriu va passar a les mans de Ximén Pérez de Tarassona a qui van succeir els seus descendents que van entroncar successivament amb els Folch de Cardona i amb els Solís, ducs de Montellano. Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, la Carta de poblament d'Azuébar de novembre d'aquest mateix any, va ser signada per Don José Folch de Cardona, Senyor de la baronia d'Azuébar, i els següents nous vassalls cristians que van habitar la població van ser: Bartolomé Pons, Domingo Manyes, Andrés Pons, Francisco Torres López, José Estellés i Domingo Marzo. L'última posseïdora del Senyoriu, fins a l'extinció d'aquests, va ser Donya María del Pilar Osorio Gutiérrez dels Rius, entre altres títols, Duquessa de Fernán Nuñez, d'Haro, de Montellano, Marquesa de Castelnovo i Pons, Baronessa d'Azuébar, Soneja, Serra, Maslavés, Mosquera, Prada de Conflent, Peranchas, Ronchines, Armell i Ria. La vila d'Azuébar pertany a la comarca de l'Alt Palància, és una vila envoltada de muntanyes que formen part de la vessant sud dels últims contraforts de la Serra d'Espadán. El castell es troba a 397 m sobre el nivell de la mar, assentat sobre la muntanya que domina la població, sobre les restes d'un poblat ibèric. Aquesta muntanya es troba vorejada pel nord per la carretera comarcal 225 que partint de l'autovia de Terol recorre els municipis de Soneja, Azuébar, Alfondeguilla i Vall d´Uixó. La planta del castell té forma oval, presenta tres torres quadrades en els flancs nord i est, i una entrada en colze a través d'una torre, amb arcs rebaixats. L'entrada se situa en el costat sud. Les torres presenten una base massissa en la construcció de la qual s'empren grans blocs de pedra ciclòpia. Presenten dues altures, hui inexistents, però delatades per les petjades dels mechinales i la coberta emmerletada. Els murs que tanquen el recinte oval estan alçats a base de tapial de maçoneria ordenada sobre una fonamentació de grans blocs. A l'interior del recinte es conserven dos aljubs adossats que mesuren 7,57 per 3,75 m i 3,50 per 2,35 m de dimensions interiors amb murs de 0,61 m i coberta voltada. La forma i el fet de no disposar d'albacar fa pensar en el reduït del grup de població que venia a buscar refugi en aquest lloc. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.