Torre
- IGPCV
- 46.134-9999-000002
- Denominació
- Torre
- Altra denominació
- Agencia de Lectura Municipal
- Municipi
- GILET
- Comarca
- EL CAMP DE MORVEDRE
- Província
- València
- Localització
- En la población, cercana a la calle Ausias March
- Època
- S.XVI (1580)
- Ús primitiu
- Defensiu
- Ús actual
- Públic
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Les restes més antigues oposats en el terme municipal es troben en la cova dels Lladres, i corresponen a la primera època de l'Edat dels Metalls, a l'Eneolítico. Vestigis de l'època ibèrica apareixen al nord de la font de la Vidriera, on al costat de ceràmiques típiques d'aquesta època apareixen unes altres d'importació. Aquest assentament que sembla dels segles III a. C. a l'I d. C. va perdurar fins a ben entrada la romanització. De l'època dels romans es conserven les restes d'una vila rústica important. Sota la dominació àrab va constituir una alqueria, de la qual Jaume I va donar a la seua caballerizo Joan de Saragossa diverses terres, en 30 d'abril de 1249. Més tard va atorgar l'alqueria a Bernardo de Palau, per a tornar després a la corona. Amb data 15 de febrer de 1375 consta la donació del terç del delme del lloc a Pedro Guillem Catalán pel Rei Pere el Cerimoniós. El marqués de Llansol va ser l'últim posseïdor del senyoriu. La torre se situa al peu de la muntanya del Saler, degué pertànyer al conjunt d'edificacions guaita dependents del castell de Sagunt sobre el curs del riu Palància, convertit en camí natural des de la costa cap a les terres altes. Es troba, doncs, en l'encreuament entre dues vies de comunicació la de la costa i la que es dirigeix per l'interior cap a Aragó. La torre data de 1580, segons resa una inscripció en un carreu de la cantonada, és de planta quadrada, apreciant-se tres parts en la seua edificació, que aconsegueix, en total, una altura aproximada de vint-i-cinc metres. La seua obra és de fàbrica de maçoneria de pinastre reforçada amb carreus a les cantonades i recercado irregular en els buits de llinda. També d'aquest material són les mènsules que coronaven la fàbrica i suportaven el seu adarb exterior sobre revoltones. El seu interior va desaparéixer apreciant-se els vestigis d'haver-se utilitzat en tasques agrícoles, així com per a l'estabulació d'animals. Va estar dotada de planta baixa i tres altures i d'una escala helicoidal que les comunicava interiorment. La torre ha sigut restaurada en els anys 1992 i 1993 reposant els forjats interiors desapareguts i el matacán cobert de l'última planta. La solució de rematada amb el matacán cobert presa com a model la seua veïna torre de Benavites, ja que es conservaven com en aquesta, les mènsules del matacán, a més de porcions del mur interior que serviria de suport intermedi de la coberta, conformant amb el mur exterior del matacán una galeria perimetral. La reconstrucció amb rajola del matacán es va justificar pel menor pes d'aquest material respecte a la pedra, requerit per la grandària de les mènsules conservades. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.