Tornar

Iglesia Parroquial de Santo Tomás de Villanueva

IGPCV
12.028-9999-000007
Denominació
Iglesia Parroquial de Santo Tomás de Villanueva
Altra denominació
Iglesia Parroquial de Santo Tomás de Villanueva y su entorno
Municipi
BENICÀSSIM
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Plaza Constitució
Època
S.XVIII (1769-1781)
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Neoclassicista
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
06/09/06
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012142

Es tracta d'una església que va ser edificada a costa de l'il·lustrat Don Francisco Pérez Bayer, la qual cosa propicie que al seu voltant s'anaren agrupant cases. La traça d'aquesta església va ser realitzada per Joaquín Ibañez García, arquitecte acadèmic format a Itàlia, per la qual cosa la seua construcció és un dels primers exemples a Castelló d'arquitectura neoclàssica. El mestre constructor va ser José Bueno. Es va iniciar en 1769, acabant-se a la fi de 1776. Es va dedicar a l'advocació de Sant Tomàs de Villanueva al novembre de 1781. La planta és rectangular d'una sola nau amb forma de creu llatina, però sense capelles laterals, aquestes són substituïdes per dependències annexes. La nau es divideix en tres trams, amb creuer i presbiteri amb capçalera recta. Als peus de l'església en el primer tram se situa el cor alt que comparteix l'accés amb el campanar. L'alçat interior s'articula amb pilastres amb un ordre que combina el jònic i el corinti amb volutes unides per garlandes, sobre les quals es troba en entaulament. La nau aquesta coberta amb volta de mig canó, mentre que el presbiteri amb una potent cúpula. A l'exterior destaca la façana de composició rectangular, estructurada en dos cossos. El cos inferior és de major altura separats tots dos per un entaulament. De rigorosa simetria i proporció s'ordena amb pilastres dòriques en tots dos cossos, l'inferior té en la seua part central la portada, mentre que en el superior centra una finestra de llinda. Es remata la façana per un frontó triangular. En general la façana té una traça classicista que segueix el corrent acadèmic. En la part esquerra de la façana s'alça el campanar del qual únicament sobreïx el cos de campanes. Cal destacar del mateix la coberta a quatre aigües en forma còncava amb tix àrab. La fàbrica de l'església és de maçoneria i carreus en algunes zones. La coberta exterior és en la nau central a dues aigües amb teula àrab, mentre que en les dependències annexes, paral·leles a la nau central és a una aigua també amb teula.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.