Iglesia Parroquial de El Salvador
- IGPCV
- 12.032-9999-000008
- Denominació
- Iglesia Parroquial de El Salvador
- Municipi
- BORRIANA
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Plaza de la Iglesia
- Època
- S.XIII; S.XIV; S.XVII; S.XVIII capilla de la Comunión
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Gòtic
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
L'Església Parroquial del Salvador es troba en el nucli urbà, en el costat sud-est, dins de la zona emmurallada que va existir quan es va alçar aquesta església després de la reconquesta cristiana. El temple parroquial va ser iniciat a les ordenes de Jaume I per arquitectes catalans. Es va començar a construir a la fi del segle XIII i principis del XIV. En el segle XVII va tindre una intervenció barroca que va modificar la imatge de l'església; en el segle XVIII es va alçar la capella de la Comunió. Ja en el segle XIX es va ampliar la nau amb dos trams. En el segle XX, després de la Guerra Civil es va retornar l'aspecte original gòtic a la capçalera de l'església. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts. La capçalera poligonal té set costats amb cinc capelles absidiales en la part central, mentre que les dues dels extrems són quadrades, una albergava la sagristia del segle XIII, i l'altra és la torre medieval. Les cinc capelles són també poligonals, totes elles amb finestrals gòtics, és a dir, apuntats i amb vidrieres; la central té tres finestres per simbologia religiosa (La Trinitat). Cadascuna té un reforç exterior de dos contraforts. La capçalera aquesta coberta per una volta de creueria que la seua plementeria és de rajola. L'església actual té sis trams dels quals quatre són els originals, mentre que els dos més pròxims als peus són el resultat de la prolongació del segle XIX per a unir l'església amb la capella de la Comunió (segle XVIII), i amb el campanar (segle XIV). El campanar era exempt, de planta quadrangular en el primer cos, passa a ser octogonal a partir del segon cos. La nau i les capelles laterals conserven el revestiment barroc, mentre que la capçalera és d'estil gòtic a causa d'una repristinación duta a terme en el segle XX. La coberta original de la nau és de volta de creueria senzilla, emmascarada hui pel revestiment donant l'aparença de volta de canó amb llunetes. A l'exterior té dues portades barroques del segle XVII, que van vindre a substituir a les dues gòtiques. Ambdues recauen a la plaça. La portada més pròxima a la capçalera data de 1695-1696, és d'un sol cos d'ordre toscà amb pilastres i retropilastras, la línia de cornisa s'altera per a albergar l'escut de la ciutat trencant l'entaulament. Sobre aquest hi ha una fornícula avenerada flanquejada per volutes i piràmides. L'altra, més pròxima als peus, va ser realitzada en 1697. Té tres cossos decreixents en ordre ascendent. El cos inferior amb l'accés flanquejat per columnes amb el fust decorat amb estries i motius figuratius sobre un podi. El cos superior amb una fornícula emmarcada per columnes i pilastres; mentre que el tercer cos a manera de rematada té un òcul oval sobre el qual es disposa una línia de cornisa còncava-convexa, molt del gust barroc. Cal destacar que en la primera capella de la capçalera en el costat de l'evangeli (el de l'esquerra) sota un arc solio, segons compte la tradició, hi ha una urna sepulcral de pedra en la qual jau un fill abortiu de Violante d'Hongria i de Jaume I. En el segle XVIII es va realitzar la capella de la Comunió. De planta de creu grega inscrita en un quadrat, està coberta per una cúpula amb llanterna sobre un tambor octogonal. En 1938 l'església i la torre campanar van ser dinamitats, caient les voltes i la coberta de la nau. Una vegada finalitzada la guerra civil es va procedir a la seua reconstrucció. Des de llavors s'han anat realitzant diferents intervencions.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.