Exconvento de la Merced

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

02/02/82

Data Publicació BOE

06/03/82 Vore BOE

Tipus de Protecció

Incoación BIC estatal

Data Signatura Acte

15/11/79

Data Publicació BOE

25/02/80 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

01/10/14

Data Publicació BOP

09/10/14 Vore BOP

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

15/04/13

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0005025

En 1594 l'Ajuntament cedia a l'Ordre de la Mercè l'Ermita de Sant Mateu, així els mercedaris van construir dependències annexes. En el segle XVIII (1736) es va decidir la creació del Col·legi de Missioners, per la qual cosa es va derrocar l'ermita per a construir una nova església que es va començar en 1738. És en 1803 quan es duu a terme el projecte definitiu realitzat per l'arquitecte acadèmic Francisco Ferrer, d'aquesta manera entre els anys 1805 i 1808 es construeix la nova església i el convent. El convent és desallotjat en 1812 durant la Guerra d'Independència sent ocupada l'església com caballerizas, mentre que les dependències conventuals van servir com a aquarterament a les tropes franceses del Mariscal Conde Suchet. Després del retorn dels seminaristes uns anys més tard amb els decrets de desamortització de 1836 es desallotja definitivament passant el convent a tindre diferents usos. En els anys 90 es va intervindre el convent per a donar-li un ús cultural. Per a això l'edifici va tindre un requalificació en la qual es van unificar façanes; es va recuperar la galeria superior del claustre; i es va procedir a una ordenació dels espais interiors, amb l'adequació dels mateixos per a les noves necessitats. Pel que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ser de major amplària i altura que les laterals. El presbiteri és rectangular amb dues dependències als costats comunicades entre si, a través d'un corredor a manera de deambulatori després de l'altar. La nau central, amb els seus tres trams, i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó i llunetes semicirculars. El creuer aquesta cobert amb una cúpula amb petxines que recolza directament sobre les petxines, les capelles laterals també es cobreixen amb voltes bufades. L'església té dos accessos, un directament al carrer, i un altre interior que donava pas al convent. La portada exterior és de llinda de cantería amb motlures neoclàssiques. En el penúltim tram de l'església s'eleva el campanar de planta quadrangular, rematat per un chapitel de pissarra.

Fotos