Conjunto Histórico de Burriana

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Conjunt històric

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

15/04/13

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

09/12/08

N° Inscripció Ministeri

R-I-53-0000653

A la comarca de la Plana Baixa es troba aquest municipi que ja des del segle IX apareix com a nucli urbà. Els orígens són una ciutat àrab envoltada per un recinte emmurallat semicircular reforçat per algunes torres quadrades. El traçat s'iniciava enfront del riu Sec. Tenia tres entrades, una orientada cap al riu (Portal de Tortosa), una altra cap a l'oest (Portal d'Onda), i cap al sud-oest (Portal de València). Aquest traçat de carrers estrets i tortuosos encara hui s'intueix als carrers Sant Pere, Sant Joan, Sr. Vicente Torres i Carles I. El mateix ocorre amb els atzucacs que han donat lloc a les actuals placeta del Tremedal i placeta de Pujol entre altres. Va ser conquistada en 1233, obtenint la carta de poblament l'1 de novembre del mateix any. La ciutat no va patir canvis. És a la fi de l'Edat mitjana quan es van configurant els ravals extramurs com el raval de la Mar. A la fi del segle XVII l'estructura de la ciutat es va canviant. S'havia derrocat el Portal de València, i tot el recorregut de la muralla, havent-se emplenat amb terra l'antic fossat. Els ravals es configuraven com els motors del desenvolupament urbà, i en les zones rurals existia un gran nombre de població en alqueries i caserius. En el segle XVIII, entre 1750 i 1780, es van realitzar una sèrie de millores en les infraestructures urbanes, com la pavimentació i l'enllumenat públic. La morfologia urbana medieval solo es va conservar en el nucli del la vila, mentre que els barris nous es van configurant amb un traçat regular de blocs quadrangulars i carrers rectes. Com a exemples el Raval d'Onda i el de València. En 1843 hi ha quatre districtes en el municipi: la Vila, i els ravals de València, Onda i la Mar. A principis del segle XX es van eixamplar nombrosos carrers i es van configurar algunes places i zones buidades. L'arquitectura tradicional es caracteritza per edificis amb planta baixa en la qual es troba una gran porta, un llarg corredor que donava pas al corral, algunes tenien estable i porquera. A l'interior a l'esquerra de l'entrada es trobava el quart que ocupava una quarta part de l'edifici, enfrontant es trobava la cuina. En la primera planta se situaven les habitacions. La tercera planta servia de magatzem per a collites. La coberta de dos vessants amb troncs i teula àrab. Destaquen en la població els següents immobles: restes de la muralla medieval, l'Església Parroquial del Salvador, Exconvento de la Mercè, Església Hospitalària de Sant Blas, Temple de San José ( PP. Carmelites descalços), i diverses cases senyorials de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Fotos

Plànol