Ermita de la Virgen de la Fuente
- IGPCV
- 12.038-9999-000003
- Denominació
- Ermita de la Virgen de la Fuente
- Municipi
- CASTELLFORT
- Comarca
- ELS PORTS
- Província
- Castelló
- Localització
- Ctra. Castellfort-Ares, a 5 Kilómetros del municipio
- Època
- S.XVI al S.XVII
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites
L'ermitorio és un complex conjunt de construccions realitzat al llarg dels segles, i que són l'Església-Hospedería, la Confraria i un Porxo, es troben formant un recinte, tancat i defensable, de forma triangular que és travessat pel camí d'Ares a Castellfort. L'església original, de xicotetes dimensions, del segle XV, se situa al costat d'una cova en la qual existeix un brollador natural, que dona nom a l'ermitorio. Estiga va patir diverses modificacions fins al segle XVII, en què va adquirir la seua configuració actual, amb voltes de canó amb llunetes en la nau central i de creueria falsa en la capella major. Es tracta d'una Església d'una nau rectangular amb tres crugies i absis poligonal. L'entrada és lateral, pel costat de l'epístola (el de la dreta). La coberta exterior sobre cabirones de fusta és a dues aigües. L'hospedería la forma un edifici en forma de "L", que connecta amb els peus de l'Església. Està realitzada amb murs de cadirat i maçoneria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb dues altures realitzat en 1566. A l'interior destaquen unes pintures murals monocromes, en les quals es representen la vida de Jesús i la Verge, pintades en 1597 per Cerdà. A l'exterior destaquen algunes portades i finestrals de pedra llaurada. A la cantonada que forma l'edifici hi ha un porxo resolt amb arcs de cadirat de mig punt, i una porta que dona a la part posterior del barranc. L'edifici de la Confraria no es disposa ortogonal als anteriors, sent el d'última construcció. Són de destacar les pintures de la sala principal. Les façanes d'aquest edifici es van modificar a la fi del XIX, introduint balcons de ferro forjat. Finalment el Porxo i l'accés des d'Ares a manera de porta fortificada, acaben de delimitar el recinte. És de destacar el paviment de morrillo del porxo. (Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Els Ports de Morella i la Tinença de Benifassar.)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.