Tornar

Iglesia de Santa María la Mayor

IGPCV
12.040-9999-000016
Denominació
Iglesia de Santa María la Mayor
Altra denominació
Concatedral de Santa María
Municipi
CASTELLÓ DE LA PLANA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Plaza Mayor
Època
S.XIII; S.XIV; S.XV; S.XVII; S.XX
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Gòtic - Historicista - neogòtic
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
03/06/31
Data Publicació BOE
04/06/31 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
10/11/20
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000509

Situada en el centre de la ciutat, al costat de la torre campanar i l'ajuntament es troba aquesta església de nova planta que conserva alguns elements de la primitiva. A la fi del segle XIII es va iniciar la construcció d'un temple, que va destruir un incendi. Així, a mitjan segle XIV es van començar de nou les obres. En 1397 la vila vió la seua església annexionada a l'església de la Cartoixa de la Vall de Christ. En 1409 es van encarregar les obres d'ampliació al mestre de Segorbe Miguel García, el 3 de març de 1549 era consagrat el nou temple. Es tractava d'un temple gòtic amb una nau central dividida en cinc trams, amb capelles entre contraforts, aquests van ser perforats en 1869 per a comunicar les capelles. Tènia un absis pentagonal, amb dues capelles als costats, que es prolongava amb una capella per a albergar el cor. Els trams estaven coberts amb voltes de creueria sexpartita, mentre que l'absis cobria amb volta estavellada de sis puntes amb un clau central de major grandària i altres sis secundàries. L'alçat presentava arcs fajones apuntats sobre pilars adossats als contraforts de secció semioctogonal. En la diferència d'altura de les naus hi havia un fals trifori. Tènia tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una altra en la façana principal. Els únics elements conservats de l'església primitiva són algunes claus i les tres portades d'accés, que es conserven integrades en la reconstrucció. En 1662 es va alçar la capella de la Comunió, segons traces de Juan Ibañez. Estava oberta en el tram dels peus en el costat de l'Epístola (el de la dreta); de planta de creu grega, cobria en el centre amb cúpula i als braços amb volta de mig canó. Aquest temple va ser demolit en 1936. De les tres portades conservades, la més antiga és la del costat de l'Epístola, documentada en 1382 pel pagament al mestre Guillem Coll de 20 florins d'or per la llaura de la portada. És abocinada, amb arc o baquetilla externa que arranca de mènsules en forma d'animals, totalment destruïts, i quatre arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells decorats amb fulles treboladas. Actualment després de la reconstrucció s'ha col·locat enlaire, sobre cinc esglaons. La portada nord aquesta documentada en 1420, forma un cos sortint, delimitada en la seua part superior, per un arrabá que presenta esculpits en l'albanega tres escuts. És lleugerament abocinada, amb dues arquivoltes i un arc rebaixat, i presenta decoració vegetal en els capitells, al costat d'alguns caps humans. En el timpà sobre l'arc existia una Verge amb el Xiquet, desapareguda en l'actualitat. La gran portada que presideix la façana principal, és d'estil gòtic més avançat que les anteriors, és també abocinada amb set arquivoltes a les quals s'afig un arc d'entrada que pot datar-se cap a 1435. Les arquivoltes recolzen en capitells historiats i uns altres amb decoració floral de fulles i petxines. Després de la reconstrucció de 1940, no conserven la col·locació original. Sobre la portada hi ha un arc conopial nou que imita el primitiu. A partir de 1940 i amb un projecte de Vicente Traver Tomás, inspirat en les traces del temple desaparegut, es va iniciar la construcció del nou temple que va adquirir rang de cocatedral en 1960, en crear-se la Diòcesi de Segorbe-Castelló. Les obres es van interrompre en 1966, reprenent-se en 1977 sota la direcció de Vicente Tomás Traver González-Espresatí, qui havia redactat un avantprojecte general de terminació que incloïa les dependències parroquials, habitatges del clergat i dependències catedralícies, totes elles que donen al carrer Major i construïdes entre 1977 i 1984. En 1988 es reprenen les obres sota la direcció de l'anterior juntament amb Juan Ignacio Traver de Juan, qui les continua des de 1992. El temple actual ocupa una poma completa amb les dependències anteriorment referides. La planta de creu llatina té tres naus, delimitada la central per pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs fajones. El creuer remata amb un cimborri, i la capçalera amb absis pentagonal. Les naus estan cobertes amb volta de creueria, sent la de la capçalera de mitja estrela amb clau central d'onze puntes i cinc claus secundàries. El cimborri cobreix també amb volta estavellada de setze puntes i huit claus secundàries. Es troba en execució, havent-se acabat l'obra de fàbrica exterior del temple, voltes des dels peus del temple al creuer, voltes dels braços d'aquest i volta del cimborri.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.