Tornar

Castell Vell y Ermitorio de la Magdalena

IGPCV
12.040-9999-000018
Denominació
Castell Vell y Ermitorio de la Magdalena
Altra denominació
Fadrell, dels Moros, de la Magdalena, de Sas
Municipi
CASTELLÓ DE LA PLANA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Cerro de la Magdalena
Època
S.XI, S.XII, S.XIII; S.XV ermita
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
20/10/97
Data Publicació DOGV
10/11/97 Vore DOGV
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
10/11/20
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
15/11/96
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0009255
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

En el turó de la Magdalena es troba aquest castell, origen de la ciutat actual, i l'ermita de la Magdalena. Es tracta d'un lloc d'ocupació des del neolític. Les restes del castell són d'origen islàmic, datant els seus orígens en els segles X o XI. Degué ser tributari del Cid, passant en el segle XII als almoràvits, sent reconquerit en 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel rei Jaume I en 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez dArenós, fundant-se la ciutat en 1252. El castell es disposa de manera escalonada adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és de tapial i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. Va tindre poques intervencions cristianes. Es compon de tres recintes. El superior és l'Alcazaba, on es conserven restes de muralles amb tres torres semicirculars i diversos aljubs. L'Albacar, d'unes dimensions majors, és la zona intermèdia. Té altres tres torres, i en ell es troba l'ermita de la Magdalena. L'ermita aquesta excavada en la roca. En el segle XV (1455) es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a la fi del mateix segle es va dur a terme l'estable. Ja en el segle XVII es van realitzar la cuina i en aljub. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d'ermita hospedería i torre adossada. Es tracta d'un edifici format per dues naus paral·leles dividides, per una arquería que baixa en la part central sobre dues columnes i en els extrems en dues pilastres. En un mur interior existeixen unes pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L'ermita aquesta coberta per una volta de mig canó. A l'exterior presenta un pòrtic d'entrada amb un arc rebaixat. En el qual es troba la portada d'accés, es tracta d'un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s'accedeix a l'hospedería en la qual hi ha un pati a manera de vestíbul, pel qual es passa a una sala que precedeix a la cuina; per l'altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.