Parque Ribalta, Plaza de la Independencia y Plaza Tetuán

Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. La configuració d'aquest conjunt part de finals del segle XIX, quan la ciutat inicia un desplegament cap a la industrialització, que no va arribar a tindre una gran repercussió en aquell moment mantenint-se les activitats artesanals. En 1868, inaugurat el ferrocarril València-Sagunt-Castelló, l'Ajuntament decideix realitzar al costat de l'estació de Renfe el Passeig Ribalta, com a mostra del poder econòmic de la ciutat i de la burgesia agrària. En el solar de l'antic cementeri del Calvari es va plantejar aquest Parc Ribalta (pintor català que llavors se suposava fill de Castelló), amb un contorn triangular allargat, adossat a l'antic passege-carretera de Morella. La redacció del projecte va ser a càrrec de Sr. Lluís Alfonso, així com també el disseny dels jardins a la manera romàntica. La traça d'andanes i massissos, es conserva en l'actualitat. Conté inscrits dos triangles comunicats per una recta avinguda; el circule de major grandària era una pèrgola, amb una casa d'esbarjo en el costat nord-oest i un estany en el centre, fa uns anys es va construir un edifici circular. L'altra rotonda té en el centre l'estàtua sedent del pintor Ribalta realitzada per Juan B. Adsuara, inaugurada el 27 de març de 1927. L'avinguda central, des de la plaça de la Independència al recinte de la pèrgola, i altres llocs del parc estan decorats amb bancs de ceràmica. L'Ajuntament va decidir en 1876 l'ampliació del parc amb els terrenys cedits pel Comte de Pestagua. Va ser traçat per Sr. Lluís Alfonso en col·laboració amb Sr. Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. El nou passeig, es va dir primerament de l'Albereda i després de l'Obelisc, tenia una superfície quadrada de quasi 200 metres de costat. Una avinguda empedrada travessa diagonalment, que va des de la plaça de la Independència fins li estació de ferrocarril, té en el centre una gran plaça de la qual irradien altres avingudes que enllacen amb les àmplies andanes exteriors. En les parcel·les interiors apareixen senderes amb vericuetos; els romàntics "passejos de filòsofs" o "maranyetes". En 1897 es va erigir un obelisc projectat per Francesc Tomás Traver, que dió nom al passeig. Va ser destruït en 1938 i refet en 1980. Instal·lat en la plaça central, recorda les jornades del 7, 8, i 9 de juliol de 1837 quan la ciutat va resistir els atacs carlistes. Una balustrada recorre la plaça decorada en la part baixa amb ceràmica. En 1920 es traçava un estany, i en 1934 s'alçava el templet de música, obra de Francesc Maristany. El templet amb 16 columnes geminades amb capitell corinti que sustenten una cúpula de mitjana taronja que no es reflecteix a l'interior. Diversos monuments es troben en aquest parc com el bust de Tárrega en bronze, d'Adsuara, i bust de Vicente Castell també en bronze realitzat per Octavio Vicent. L'antic roserar és en l'actualitat un parc infantil, en ell es troba el monument a l'Any Internacional del Xiquet de 1979. Al costat de l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano. La Plaça de la Independència es va configurar a la fi del segle XIX i principis del XX, integrant-se perfectament amb el parc. En ella es troba "El Fanal", monument erigit en 1925 per a commemorar la coronació canònica de la Verge del Lledó, que juntament amb els edificis de trets modernistes i historicistes configuren un dels entorns mes peculiars de la ciutat. El conjunt d'edificacions que l'envolten són dels anys 20, de poca altura, entre mitgeres, que destaquen pels seus motius ornamentals en façanes i interiors, combinant perfectament amb l'obertura vegetal del parc. La Plaça de Tetuan es troba al final del carrer Zaragoza. Es va configurar a la fi del segle XVIII (en ser derrocat el recinte emmurallat que envoltava a la ciutat) on s'alçava l'antiga ermita del Calvari. En l'actualitat ofereix una configuració pròpia dels anys 20-30. Té vegetació mediterrània i un conjunt d'edificacions entre mitgeres, d'una a quatre plantes, amb golfa i on predomina l'eclecticisme de l'època, malgrat destacar-se influències casticistes i racionalistes. Al costat d'ella s'alça l'edifici de Correus projectat per Demetrio Ribes en 1917 en col·laboració amb Joaquín Dicenta Vilaplana, després de patir diferents transformacions es conclouria en 1932.

Fotos