Ayuntamiento
- IGPCV
- 12.115-9999-000003
- Denominació
- Ayuntamiento
- Municipi
- TORO (EL)
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Localització
- Plaza de la Iglesia, 11
- Època
- S.XVI (1576)
- Ús primitiu
- Administratiu
- Ús actual
- Administratiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis dotacionals - Edificis administratius públics - Ajuntaments
L'Ajuntament del Toro és un edifici que respon a una tipologia del màxim interés dins de les construccions civils que van sorgir a la fi de l'Edat mitjana i principis del Renaixement. Es tracta d'un edifici que conjumina la representació i funcions dels nous poders civils, la casa de la Vila o Ajuntament, al costat d'un espai, la llotja, destinat a albergar una activitat en auge: el comerç. Està construït en cadirat i maçoneria amb un únic volum de gran rotunditat i de tres plantes. En la planta baixa que dona a la plaça se situa la llotja, juntament amb un almodí de grans dimensions i una presó. En les dues plantes superiors es troben el saló de sessions, juntament amb la resta de dependències municipals. La façana principal, d'influència classicista, és de gran bellesa i sobrietat on destaquen els tres arcs escarsers dovelados recolzats sobre columnes de fust troncocònic. Les finestres són de llinda, estant compostes ordenada i simètricament. Altres Ajuntaments amb la mateixa tipologia i que es troben declarats Béns d'Interés Cultural, amb categoria de Monument, a la Comunitat Valenciana són els de Forcall i Alcoi. L'edifici va ser construït en 1576, segons resa en pedra tallada en la seua façana. Respon a una necessitat social apareguda en la surgent civilització del renaixement motivada pels nous processos econòmics i culturals de les ciutats. El progrés de la societat civil, amb l'aparició del comerç i els poders polítics que el protegien, necessitava de nous espais on representar les seues funcions. D'una banda, els mercaders buscaven el lloc més concorregut de la població: la plaça, on poder ser vistos amb facilitat. D'aquesta circumstància naix la crida llotja. Salvador Lara defineix la llotja per tres de les seues característiques: -És un edifici o part d'ell, amb tendència a l'autonomia compositiva, generalment obert i alçat, construït amb el resultat d'una estructura diàfana, modulada i eminentment destinat a l'ús comercial. -Els exemples es troben repartits per les ciutats de la zona i influència del Mediterrani italo-franc-espanyol, encara que poden transcendir aquest límit i, van proliferar entre els segles XIII al XVII, aconseguint major esplendor en el XV. A la llotja se li adhereixen amb gran freqüència els espais necessaris per a les funcions dels poders civils de la població, donant lloc a aquesta tipologia d'edificis de doble ús, llotja i casa de la vila. Al Toro la llotja es troba encastada i alineada amb el carrer, mitjançant el buidatge de la planta baixa de l'edifici destinat a Ajuntament. En la segona crugia d'aquesta planta es trobava una escala central que la comunica amb plantes superiors, hui desapareguda, i els espais destinats a presó i a almodí o banc de llauradors. L'entrada a la planta primera o noble de l'ajuntament, coberta per un porxo amb grans bancs de pedra als costats, es realitza des de la plaça on es troba el temple. Des d'aquesta s'accedeix al saló de sessions, en el qual destaquen dues grans columnes de cadirat, on secunden dues grans bigues de fusta, i la resta de dependències municipals. Al costat del porxo, confrontant amb el mur posterior de l'Ajuntament i que dona a la plaça de l'església es troba un edifici, hui destinat a casa del metge. Des d'aquest mitjançant una escala de recent construcció s'accedeix a la tercera planta o cambra de l'Ajuntament. La llotja es desenvolupa en un pòrtic de tres arcs rebaixats, és rectangular de dimensions interiors aproximades de 13,50 m x 5,50 m. Els arcs, dovelados, de 3,50 m de llum i 1,50 m de fletxa, es recolzen sobre columnes de tarannà dòric, amb basa, fust i capitell de pedra. L'altura total de la planta baixa és de 4,00m. Constructivament l'edifici està format per pòrtics plans a base de murs de càrrega de maçoneria esquerdejada de dimensions variables entre 50 i 60 cm. La resta dels tancaments exteriors es realitza amb la mateixa tècnica. Els forjats són plans amb cairats de fusta i revoltón. L'almodí, igual que la sala es cobreixen amb pilars octogonals de pedra que suporten jàsseres de fusta per a donar suport al forjat. La presó es cobreix amb voltes bufades. Els arcs exteriors estan formats per dovelles de pedra calcària. La planta baixa presenta la cantería ben treballada, mentre els murs de les altes es converteixen en maçoneria, remarcant els buits amb carreus. Els paviments estan formats per grans lloses de pedra irregulars. La seua façana principal presenta una composició simètrica, formada pel pòrtic de cadirat de tres obertures a base de columnes en planta baixa i separada de les plantes superiors per un gruixut bordó Té tres grans finestrals des d'on es pregonaven les ordenances o despatxos dels senyors que governaven la població. Sobre la façana es troba un blasó de la vila i les restes d'un altre. L'almodí o banc de llauradors va estar en funcions fins a les primeres dècades del segle XX. La sala d'actes o juntes manté l'ús primigeni i l'espai destinat a calabossos, es va utilitzar fins a la guerra civil de 1936. En els seus soterranis cal destacar un passadís que comunica la casa consistorial amb l'església de la Verge dels Àngels. En els anys 90 del segle XX, es va començar la cerca d'un amagatall del qual es coneixia la seua existència, en l'edifici consistorial. Es va localitzar per damunt dels lavabos. Van aparéixer vint-i-cinc lligalls dels segles XV al XIX, a més de gran quantitat de registres sobre l'almodí i una arca de tres claus. Parts integrants: La Llotja, l'Ajuntament, el porxo d'accés, l'escut heràldic de la població i la inscripció de l'any 1576 en pedra carreu. (C.Pérez-Olagüe, basat principalment en el llibre "Llotges de la Comunitat Valenciana" de Salvador Lara.)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.