Castillo de Espadilla
Xicoteta fortificació en altura situada entre els barrancs de la Piqueta i el de les Carboneras sobre un escarpat espolón calcari, del qual aprofita al màxim l'espai disponible. Malgrat un estat de conservació precari, el traçat original de la fortalesa és visible en bona part. Així, es conserven diversos trams del llenç de muralla que delimiten el recinte original. En l'extrem nord-est se situa la Torre de l'Homenatge parcialment derruïda, en la qual s'aprecien les empremtes del forjat i dues finestres, una d'ella encegada; En la part central del castell es conserva bastant bé l'aljub, amb el revestiment intern en bon estat, i coberta voltada. Benedito i Melchor (2000-2002) apunten la possible presència d'una torre protegint l'accés , en el seu extrem sud-oest. L'obra és essencialment de maçoneria a base de blocs de calcària travats amb morter, amb posterior revestiment o arrebossat. No s'observen grans remodelacions, mantenint el conjunt constrictiu una homogeneïtat de fàbrica que suggereix poques remodelacions, que és probable que es limitaren a reparacions de manteniment. Aquest fet podria apuntar un període relativament curt d'ús del conjunt. La dispersió de materials arqueològics en superfície no és elevada, i les ceràmiques identificades no permeten excessives precisions cronològiques. L'accés original a la fortalesa cal pensar que s'efectuava pel seu vessant sud, i encara que no s'ha pogut identificar restes conservades a causa de la baixa visibilitat a conseqüència de la vegetació i a la forta pendent.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.