Ayuntamiento

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

16/11/12

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

09/12/08

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0012168

Els locals que hui es consideren antic ajuntament, mostren almenys dues parts ben diferenciades. D'un costat està l'antiga confraria de San Miguel, amb arquerías de mig punt en la planta baixa, i en el pis superior una sala principal i un altre habitacle. D'un altre costat hi ha un edifici de tres altures no coincidents amb les de la confraria; en la planta baixa l'antic almodí i presons, damunt varies dependències i finalment un àtic. Dues cases clarament diferenciades que en algun moment es van unir a través d'una escala que connecta la sala principal situada sobre la confraria possible lloc de reunió del consell amb la planta noble de l'Ajuntament. El primitiu Ajuntament gòtic. La part més antiga del que va ser la Casa de la Vila, ho constitueix el recinte d'arquerías actualment ocupades per la Fonda de la Vila. Els gruixuts murs que separen diferents espais i els arcs de cadirat de diversa filiació i tipologia, apuntats, rebaixats i escárzanos, alguns amb la línia d'impostes desnivellades fan pensar en una construcció altmedieval amb varies intervencions o potser trasplantaments d'arcs de diversa procedència en època moderna. Sobre aquesta llotja hi ha dues altures més, una és la planta noble, a la qual s'accedeix a través de l'escala d'anada i volta seiscentista, i la superior utilitzada com a magatzem. És de destacar la vinculació d'aquesta part amb la sala principal situada sobre la confraria (més apropiada per a les reunions del consell), a través d'una escala, ja que com hem indicat, es tracta de dues cases a diferent altura clarament diferenciades. La confraria de San Miguel. A la fi del segle XV, en el lloc tradicionalment conegut com a Església de San Miguel, existia una confraria que en aquesta època va canviar el seu altar de lloc, segons consta documentalment. El recinte de l'antiga confraria és una sala composta per tres crugies amb dos arcs i pilar en el centre, cadascuna d'elles, en clar parentiu amb els arcs de mig punt dels suporta'ls veïns del Plá de la Creu, la qual cosa els fa quasi contemporanis. Aquests pilars de la sala, de secció octogonal, són més esvelts i evolucionats que els pilars quadrats amb els angles bisellats que apareixen a la Casa del Consell de Catí, construïda entre 1424 i 1477, i que els dels suporta'ls de Morella, no tenint correspondència amb els pilars que apareixen en el saló situat sobre la confraria. La reforma de principis del segle XVII. En 1.608, es va escometre l'obra nova de la façana que dona a l'antic Plá de la Creu, lloc cap al qual a partir de la centúria anterior es parla anat decantant el nucli més actiu després de la construcció de suporta'ls i cases nobles. La nova façana consistia en un cos central que s'alça a manera de torrassa, tan utilitzat en el gòtic militar del Maestrazgo, rematat amb espadanya. Aquesta, de cantería, es mostra hui interrompuda per una altra de ferro instal·lada en 1893, que apareix desproporcionada per al conjunt. L'accés a la planta noble té lloc a través d'una escala exterior d'anada i volta, també de cantería, amb dos tirs contraposats que conflueixen a la porta principal d'arc adovellat segons la tradició aragonesa, amb l'escut de Forcall i la data de realització de l'obra. El buit de l'escala és aprofitat per a establir un arc d'accés a la llotja que s'utilitzava com almudín. A més de la nova estructura de la façana, la reforma de 1608 va afectar les cobertes en un intent de donar major unitat i proporció als edificis estudiats. L'excel·lent aler és de clara derivació aragonesa. Finalment és de destacar la fusteria de les portes i finestres pertanyents a aquesta època de la reforma. Amb tot, l'edifici de l'Antic Ajuntament s'inscriu en la breu línia dels edificis gòtics públics, que en els primers anys del sis-cents van renovar la seua façana principal per a adaptar-la als nous gustos classicistes. Així al costat de l'Ajuntament de Forcall estaria el de Morella. Com a elements de major interés arquitectònic cal citar, a més de la façana seiscentista amb la seua escala d'anada i volta i torrassa de cantería magníficament llaurada, la sala de la Confraria de San Miguel, construïda possiblement en la segona meitat del segle XV, i en connexió amb la plaça porticada del segle XVI. L'edifici va ser restaurat a mitjan anys 90 del segle XX per a albergar de nou la Casa Consistorial. (Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Els Ports de Morella i la Tinença de Benifassar.)

Fotos