Sèquia Mestalla
- IGPCV
- 46.250-9999-000514
- Denominació
- Sèquia Mestalla
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Ús primitiu
- Agrícola
- Ús actual
- Agrícola
- Tipologia
- Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Sèquies
La Séquia de Mestalla es la tercera de las acequias de la marquen izquierda del río. Deriva su agua del río en una posición intermedia entre los azudes de Mislata y Favara. Es la acequia que ha regado históricamente la zona más inmediata a la ciudad de València, y también la que extiende su perímetro de riego hasta el mar en los barrios del Grau, el Cabanyal y la Malva-rosa.
Es una de las más interesantes acequias en nuestro caso, tanto por la complejidad de su trazado, como por su incidencia en el término de València, el cual atraviesa casi desde su nacimiento en las proximidades de la huerta de Campanar, a la cual solo regaba antiguamente algunas áreas muy reducidas en torno al desaparecido molí de la Marquesa y camí del Pouet; pero donde se encuentran en cambio unos molinos de gran importancia histórica. Hay que destacar tres brazos importantes: Petra, Rambla y Algirós, cada uno de los cuales, -tal como indica E. Guinot-, se reparten un tercio del agua de la acequia. En la actualidad hay que señalar el entorno del braç de Petra en el llamado Pla de Sant Bernat entorno a Poble Nou y los caminos de Godella y Montcada, donde encontramos elementos de interés como el molí d'Alters, o el braç de la alquería Fonda, o los brazos de Dalt o del Mig. Una zona peculiar por la manera de organizar el riego e incluso por la estructura espacial del mismo y del parcelario que incluye la zona, vestigio de un sistema que se ha ido manteniendo sin excesivas variaciones desde el siglo XIII. El resto de los brazos, en particular el importantísimo de Algirós, ha dejado de servir como sistema de riego al discurrir en la zona urbana de la margen derecha del río, donde mayoritariamente se ha desarrollado la ciudad a lo largo del siglo XX, entre los Viveros, la Alameda, el paseo de Aragón, el Camino de Algirós, los poblados marítimos y la Malvarrosa Los elementos que podemos señalar a lo largo de su itinerario son los siguientes: El molí Nou o de Zaidía y el molí dels Frares, de gran interés arquitectónico, hidráulico y artístico, por los dibujos y grisallas que incluye, en Campanar, que toma el agua del braç de Petra. En la zona de Poble Nou encontramos el Molí d'Alters; además de las lenguas y brazos que desde ellos nacen, teniendo que indicar que gran número de brazos desembocan en la acequia de Vera en la zona de Benimaclet-Vera-Alboraia Entre los elementos y partes de su trazado y ramificaciones se pueden distinguir: el braç de Petra, los hoy inexistentes como sistema de riego, los llamados de Rambla y de Algirós, hoy ya dentro de zona urbana.
EL BRAÇ DE PETRA Petra regava quatre espais fonamentals: l'horta de Campanar en sentit estricte al voltant de tot el seu nucli urbà primitiu; la zona entre les antigues alqueries d'Olleria i Marxalenes fins l'inici del camí de Moncada cantó al carrer Sagunt; l'actual barri de Torrefiel i camí de Moncada, i el perímetre del que seria l'alqueria de Petra d'època islàmica, al voltant de Poble Nou i el camí de Carpesa, als quals cal afegir altres xicotets regs al llarg del seu traçat. L'horta de Campanar es regava fonamentalment pel bracet de Campanar amb la seua derivació del braç, del Pouet per a tota la seua part meridional, i pel braç del Batle i el braç o fila del molí d'Horta per a la seua part septentrional. Hui en dia ha desaparegut prácticamen tot llevat dels regs de quadrats vora el camí de la partida de Dalt. El segon perímetre de reg de la séquia de Petra era el vertebrat pel braç anomenat el Goleró o Goleró de l'Esperança, que sorgia a l'altura de l'encreuament de la séquia de Petra amb l'actual avinguda de Burjassot i es dirigia cap a l'est per la part alta o nord del barri de Marxalenes fins a les proximitats del camí de Moncada i el camí de Morvedre..." L'espai final de Petra dibuixava i encara dibuixa hui en dia una figura de ventall pràcticament des de les portes del molí deis Alters i factual ermita de Sant Bernat, en el camí de Moncada. A pocs metres es parteix la séquia de Petra en la fila de Poble Nou o dels Alters per l'esquerra, el braç de l'alqueria Fonda per la dreta i el braç central, de seguida dividit al seu torn en dos braços: el brac de Dalt i el braç del Mig, tot aixó a través de les seues respectives llengües. EL BRAÇ D'ALGIRÓS Este segon braç de la séquia de Mestalla era el que circulava més a prop de la vora del riu Túria per la seva part nord, aparentment aprofitant en tota la seua primera part la pròpia mota del caixer del riu. Com si es tractara d'una séquia autònoma, el seu traçat té clarament dues parts; una primera que podem qualificar només de circulació amb alguns molins, i una segona que s'obria en forma arborescent i era la que regava. De fet, el primer tram d'Algirós, entre Marxalenes i l'actual Avinguda d'Aragó, vora el camp de fútbol de Mestalla, no ha regat tradicionalment perquè el seu entorn ho era per la veïna séquia de Rambla. A més, este tram es partia als peus del pont de la Trinitat i inici del carrer Alboraia, generant un braç de molins ben peculiar a l'Horta de València, i que creuava l'antic Palau Reial i anava per l'actual passeig de l'Albereda. El braç principal era el que anava més allunyat del riu i s'obria en forma arborescent fins en cinc braçals secundaris a partir de l'esmentada avinguda d'Aragó, per a regar tot l'espai comprès entre el llit vell del riu i el carrer Sants Just i Pastor aproximadament, arribant a les primeres cases dels antics Poblats Marítims, al Cabanyal i al Grau. Texto extraído de 'Les séquies de l'horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos.' València, 1999. Autores Varios, Coordinador: Enric Guinot.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.