Castillo Palacio del Barón de Herbés

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

18/01/12

N° Inscripció Ministeri

28400

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Es diu que Herbés va ser la ciutat romana d'Etosca o Etovesca, on va ser assassinat el general Sertorio; també hi ha dades que l'esmenten en època musulmana com una masia. Muñoz Badía indica que Herbés abans de la conquesta era una població morisca anomenada Herbés Jussans (Herbés baix), en contraposició de l'anomenada Herbés Sobirans (Herbés alt) situada a les muntanyes pròximes al sud, actualment Herbeset. La baronia d'Herbés no va tindre cap potestat sobre Herbeset el qual pertanyia a Morella. Després de la reconquesta, al febrer de 1233, any en què va ser conquistat el poble per Don Balasc d'Alagó, va ser donat al cavaller aragonés Juan Garcés aconseguint Herbés la carta de població com a llogaret independent de Morella. Els descendents de Juan Garcés van anar heretant la possessió, aquests van anar cronològicament: Els Centelles, els Cubells, els Valls i finalment, en 1720, els Ram de Viu, comtes de Samitier. En el segle XIX, el Baró d'Herbés Rafael Ram de Viu i Pueyo, va ser alcalde corregidor de la ciutat de València i es va alçar en armes a la comarca dels Ports contra l'exèrcit liberal, en iniciar-se les guerres carlistes. Anys més tard va ser perseguit juntament amb la seua família per les tropes contràries i va haver de fugir al Baix Aragó on va ser pres i ajusticiat. Herbés és una població situada al N.E. de la comarca dels Ports, 784 m d'altura. El castell del Baró es troba en la part més alta de la població destacant, juntament amb el campanar en el perfil d'aquesta. L'edifici va ser alçat entre els segles XIV i XV. L'accés s'efectua a través d'un pati previ voltat per murs emmerletats. És de planta rectangular. La coberta exterior és amb teules a dues aigües amb ràfecs en les quatre cares. Consta de dues plantes i golfa. I la seua estructura resistent és de murs de càrrega paral·lels a les testeres. La fàbrica és de maçoneria i carreus a les cantonades. En la seua façana principal es troba la gran porta d'accés emmarcada en un arc de mig punt coronada per l'escut de pedra de la baronia. En la part superior, hi ha diverses finestres, ressaltant les dues geminades gòtiques, amb adorns calats i la reixada. Al costat d'aquesta última hi ha un antic balcó que donava eixida al pis principal. A l'interior, a més de les dependències del primer pis, en les quals habitaven els senyors, existeixen en la part baixa: dos calabossos, una nevera per a emmagatzemar neu, ben conservada i unes extenses naus que servien de cellers i almàssera; estaven totes aquestes dependències comunicades per passadissos en les èpoques en què el palau estava habitat. Fora del recinte destaquen dues construccions, Una annexa a l'edificació principal en el seu costat Aquest, a la qual s'accedeix per un arc de mig punt. L'altra és un singular paller exempt en la part posterior, al costat de l'era que se situa al nord de l'edificació principal. Es tracta d'un edifici a dues aigües cobert amb teula àrab i que es recolza sobre cinc fileres de pilars de cadirat de planta quadrangular sobre la qual estan les bigues de càrrega de la coberta. Destaca l'escut nobiliari situat sobre la porta d'accés i les finestres gòtiques geminades, així com les reixes del balcó i de la finestra de la façana principal. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos