Tornar

Torre de las Campanas o de la Alcudia

IGPCV
12.071-9999-000004
Denominació
Torre de las Campanas o de la Alcudia
Altra denominació
Torre Múdejar de las Campanas o Alcudia; Torre Múdejar llamada de la Alcudia o de las Campanas
Municipi
JÉRICA
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Època
S.XVII
Ús primitiu
Públic
Ús actual
Públic
Estil
Arquitectura clàssica - Renaixement
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Campanars
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
06/07/79
Data Publicació BOE
08/09/79 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno
Data Signatura Acte
10/12/04
Data Publicació DOGV
17/12/04 Vore DOGV
Data Publicació BOE
17/02/05
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0004372

Està situada en la part alta del conjunt de la població, prop de la Torre de l'Homenatge i de l'Església de Santa Agueda, l'Antiga. La seua construcció data dels anys 1616 i es va realitzar sobre una anterior, coneguda com a Torre de l'Alcudia, per a donar allotjament fix i segur a les campanes i que alhora se sentiren amb certesa des de tota la població, segons la veu de la tradició. El 2 d'agost de 1634 es pren l'acord pel Consell de la Vila, que encarrega les traces al monjo de la Cartoixa de Porta Coeli Fra Antón Martín, coneixedor de l'art mudèjar. Realitzada la subhasta per a l'obra de la torre va ser el rematant el mestre picapedrer Domingo Frasnedo per la quantitat de 1775 lliures i la direcció de l'obra encarregada al monjo Fra Pedro Ruhimonte de la Cartoixa de Val de Crist. En el segle XVII es van fer reformes de la mitjana taronja, que pel que sembla s'havia afonat, i se li va afegir el cos final. El conjunt arquitectònic està format per dues edificacions, la ja esmentada Torre de l'Alcudia i el Campanar. La primera és de planta octogonal, i els seus costats mesuren 5 metres i 10 centímetres i els seus espessos murs, de maçoneria i arrebossat de morter, 3 metres i 10 centímetres. En el seu interior presenta una escala de caragol en part oberta en el gruix del mur, i té quatre altures. La seua estructura interior estava dividida en quatre estades, dos superiors i dos inferiors, alterats en transcórrer el temps i variar la seua funcionalitat (estable). L'última de les estades acollia, en època medieval, la Capella de Sant Lluís. Està envoltada d'un castellet amb muralles i sis torrasses, recentment restaurat, la qual cosa la fan més alçada. (Sembla ser d'origen romà, de cronologia indeterminada) Sobre la plataforma aterrazada de la primitiva torre de l'Alcudia s'eleva la Torre Campanar, de perímetre octogonal decreixent, la qual cosa dona lloc a zones aterrazadas amb ampit rematat en els angles per boles de pedra. Consta de dos cossos principals i la cúpula, rematada amb llanterna amb llum pròpia. Exteriorment és d'ornamentació realitzada en rajola vista, pertany a l'època de desenvolupament del mudèjar-plateresc i té clara ascendència aragonesa. El cos de les campanes queda subdividit per un plint poc destacat marcant-se la zona inferior dels draps per dibuixos geomètrics de rombes de rajola. En el superior s'obrin les obertures de les campanes de tipus ogival. També porten ornamentació de rajola les pilastres corresponents als angles i que tenen cert caràcter d'estreps. Un nou ampit amb arquillos ajimezados i rematades de boles de pedra en els pilaretes dona pas al cos superior o gran llanterna, amb arcs de mig punt i menor decoració que el cos principal. Remata amb cúpula semiesfèrica coberta amb teula vidriada verda i llanterna amb llum pròpia (segle XVII). En el seu interior, aquests dos cossos cobreixen amb volta radiada octopartita, recolzant sobre pilastres una i sobre mènsules l'altra. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.