Ciudad de Morella

Es tracta d'una ciutat d'origen medieval, que va sorgir com a extensió de la "Mola" on se situa el castell que va conquistar en 1232 Jaume I. En 1233 se li va donar carta de poblament a Sr. Balasc d'Alagó. A mitjan segle XIV (1358) es va començar a realitzar l'amurallamiento, impulsat pel rei Pere El Cerimoniós que es va acabar en 1465 amb 14 torres. La comunitat de Morella i els llogarets dependents d'ella es va mantindre fins a 1691, quan Carles II va concedir a aquestes la independència. En 1894 va ser designada comandància del Maestrazgo. La ciutat va anar creixent en forma d'arcs concèntrics des de fora del recinte emmurallat del castell, adaptant-se a la topografia. El nucli urbà aquesta tancat per les muralles. El carrer principal és Sr. Balasc d'Alagó, és característica la seua configuració en posseir les cases pòrtics a banda i banda del carrer, encara que els porxos actuals són resultat d'una transformació del segle XVII. En general, les cases s'adapten als desnivells del terreny. Solen ser d'un o dos pisos amb golfa. Els accessos en arc de mig punt o apuntat amb dovelles de pedra. Les façanes es configuren amb obertures amb baranes de fusta, aquestes baranes a partir del segle XVIII seran de ferro forjat. Hi ha un gran nombre de cases senyorials, entre les quals cal assenyalar: la Casa del Piquer en la plaça de Colón, edifici del segle XVI, amb ràfec aragonés, balcons i escut que en el segle XIV va ser l'Ajuntament o Casa del Consell; la del Cardenal Ram, hui Hostal Residència; la de Sunyer, Pinyana i Ursinos, palau gòtic-renaixentista amb ràfecs aragonesos dels segles XV i XVI; l'Almudí, on es troben els dos escuts més antics de la ciutat. Entre els edificis civils i religiosos cal destacar: l'Ajuntament (segle XV); l'Església Arxiprestal de Santa María (segle XIII-XV); l'Església de Sant Nicolás (segle XIII); el Convent de San Francisco; l'Església de Sant Joan (segle XIV); l'Església de San Miguel (segle XIV).

Fotos