Tornar

Conjunto Histórico

IGPCV
12.100-9999-000026
Denominació
Conjunto Histórico
Municipi
SANT MATEU
Comarca
EL BAIX MAESTRAT
Província
Castelló
Tipologia
Infraestructures - Assentaments - Asentaments urbans - Centres urbans
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Conjunt històric
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Incoación BIC estatal
Data Signatura Acte
12/02/79
Data Publicació BOE
01/03/79 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
24/09/02
Data Publicació DOGV
01/10/02 Vore DOGV
Data Publicació BOE
29/11/02
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
12/05/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-53-0000564

En el centre d'un pla es troba aquest municipi, l'origen del qual és difícil d'establir. Es creu que va ser la Intíbilis de la Ilercavonia preromana. Segons restes arqueològiques va existir un assentament romà, es conserva una inscripció ibèrica. Possiblement habitada per àrabs, les primeres notícies que es tenen són del segle XII. Va ser conquistada en 1233, obtenint carta de poblament el 17 de juny de 1237. Amb anterioritat havia sigut donada a l'Ordre militar de l'Hospital de Jerusalem. En 1319 va passar el castell a l'Orde de Montesa, edificant-se la residència del maestre. Es tracta d'un municipi en pla, a excepció de la plaça de Sant Pere en la part més elevada de la població. L'eix de la vila el configura la Plaça de l'Àngel, lleugerament desplaçat del centre, on conflueixen els carrers més importants: Santo Domingo, Historiador Betí, Morella, Ricardo Cerdà i València; en elles es troben els millors exemples de l'arquitectura civil. És una plaça porticada. Les cases més interessants són dels segles XIII i XVI, amb façanes de pedra, finestrals gòtics i renaixentistes, portes adovellades, i arcs apuntats i escarsers en els interiors d'aquestes. En la zona més elevada els edificis té planta baixa i una o dues altures, amb un mirador o balcó; la coberta sol ser parcialment o totalment aterrazada amb ampit i sense ràfec. En la zona baixa, configurada per la plaça de l'Àngel, la tipologia de cases és la mateixa però amb una major monumentalitat, amb elements més notables en les façanes destacant portades, finestres i ràfecs de fusta; i amb major altura. Cal destacar edificis civils com: el Forn gòtic, en l'interior del qual es troben arcs diafragma i sostrada de fusta, i que manté en l'actualitat el seu ús; l'Ajuntament, del segle XV, que conserva els finestrals gòtics i la galeria superior d'arquillos correguts, igual que el Palau Borrull; el Palau del Marqués de Villores del segle XVI la façana del qual trenca la simetria amb elements manieristes; i la Plaça de l'Àngel, porticada com s'ha ressenyat abans, i que existeix des del segle XIII. Dels edificis religiosos esmentar: la Torre de Santo Domingo, única resta del convent de dominics, realitzada en el segle XVII; el Convent de Santa Ana de Religioses Agustines; l'Església de Sant Pere; l'Església Arxiprestal, i el Santuari de La nostra Senyora dels Àngels als afores del municipi.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.