Tornar

Castillo y murallas

IGPCV
12.080-9999-000005
Denominació
Castillo y murallas
Municipi
MORELLA
Comarca
ELS PORTS
Província
Castelló
Localització
Peñón rocoso en la parte superior del municipio
Època
S.XIII al S.XIX
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
03/06/31
Data Publicació BOE
04/06/31 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000508
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

A la part alta de la població sobre la "Mola", que és ja un recinte defensiu natural, s'alça aquest castell. En l'àrea del castell han aparegut restes prehistòriques, ibèrics i romans. Després de la reconquesta es van iniciar les actuals muralles i les dependències que ja existien van ser habilitades per als reis cristians. El castell es divideix en tres nivells: un primer nivell situat en la part inferior del penyal en el qual es trobes l'entrada i el Palau del Governador. En el segon nivell se situaven les bateries d'artilleria. I en el tercer nivell es trobaria el castell pròpiament dit. La part inferior aquesta envoltada de muralles i torres, de les quals són la majoria semicirculars, que sorgeixen de la part oest en forma de ziga-zaga. El castell, en la part superior, va patir modificacions en la guerra de Successió i durant les guerres carlistes, sent bombardejada la torre celoquia en 1813. A aquesta zona més elevada s'accedeix a través d'una escala, que tenia 90 esglaons dels quals es conserven 54, que condueix a una porta que dona pas a la plaça per un passadís que desemboca en la plaça d'armes. En el centre de la mateixa es troba un aljub d'època romana, sobre el qual hi ha una garita del segle XIX i les restes d'un cos de guàrdia. En la part sud es troben les restes d'una edificació composta per semisoterrani que es comunicava amb la torre celoquia. Al sud-est es troba la torre celoquia, que va ser la torre de l'homenatge cristiana. Va ser reformada en el segle XIII, segons documents del segle XVIII tènia tres plantes, amb volta la planta baixa i la primera, amb coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realitzava pels edificis confrontants. Va tindre en el seu soterrani la capella de Santa Bàrbara i Santa Magdalena fins al segle XVIII, després passe a ser un calabós. Actualment l'accés al castell es realitza pel claustre del Convent de San Francisco. Les muralles de la ciutat estan construïdes en la part baixa del penyal en el qual s'assentisca la ciutat. Els llenços de la muralla té uns 10 metres d'alt i aproximadament 2 metres de grossària, tots amb sageteres i merlets. El recinte naix en la muralla del castell i descendeix quasi en línia recta fins a la porta de San Miguel. Van ser començades en 1324 i 1330. Començant pel nord la primera porta que es troba: - La Porta Ferrisa, que va ser la primitiva entrada a la fortalesa. -Torre del Pantó (del Public o del Bordell), és quadrada dita així per estar situada en època medieval prop del bordell. - Portal de la Nevera, tenia dues torres unides per un doble arc ogival. - Torre del Racó (del Trinquet) era quadrada, quasi coberta amb enderrocs i roques. - Portal de Sant Miquel, amb dues torres bessones octogonals, construïdes en 1360 per Domenech de Soravall, entre totes dues torres un arc ogival sobre el qual se situen els escuts de la Casa Reial d'Aragó i de Morella. - La Torre Redona de planta circular. Des d'aquesta torre la muralla aquesta inconnexa per a facilitar el pas dels vehicles. - Torre de la Font, de base quadrada és una de les més antigues (segle XIV). - Torre Vella ( de la Vella o de l'Asperó) de planta quadrada. - Torre d'Alós de similars característiques que l'anterior. - Torre Beneito, de planta octogonal. - Portal de Sant Mateu, del segle XIII, conserva l'escut de Morella i un Crist del segle XIV, de base cuadrilátera. - Torre de Fredes (del Sol o de la Llenya) d'un sol cos i de base quadrada. - Torre del Forcall (de l'Orcajo o de Camarasa), de base quadrangular, és del segle XIII. - Torre de la Pólvora, totalment reconstruïda sembla que cap a les funcions de polvorí. - Torre i Portal del Rei ( del Baró, de la Llàcua, dels Jurats) segons la tradició per ella entre el rei Jaume I, és quadrada. - Portal dels Estudis, originàriament era molt senzilla, transformada en 1838 pel militar Cabrera Von Rahden, qui la va reforçar amb un doble mur i va col·locar un pont llevadís. - Torre de Sant Francesc (de l'Albereda), situada a l'oest del castell, molt pròxima a aquest, és de base rectangular.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.