Acueducto de Morella o Séquia Reial

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

22/12/06

Data Publicació DOGV

02/01/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

15/05/07

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

04/05/05

Data Publicació DOGV

13/05/05 Vore DOGV

Data Publicació BOE

03/06/05

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

22/12/06

Data Publicació DOGV

02/01/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

15/05/07

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

04/05/05

Data Publicació DOGV

13/05/05 Vore DOGV

Data Publicació BOE

03/06/05

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

09/07/07

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011412

En 1273, Jaume I va donar el brollador de la font de Vinatxos per al proveïment d'aigua a la ciutat de Morella, que fins llavors només comptava amb la d'Avellanar i la del Romeu, i amb la Bassa del Poll i la Bassa del Prat dins del nucli urbà. En 1315, Jaume II va autoritzar el Consell de Morella a construir un aqüeducte que portara l'aigua de la font de Vinatxos fins al Pla de Sant Llàcer (o de Santa Llúcia). En 1338 es va construir la successió actual d'arcs, i en 1359 es va aconseguir que l'aigua arribara al Pla del Sol (hui Font Vella). Al llarg de la història, l'aqüeducte ha hagut de ser reparat en diverses ocasions. En 1391 van caure alguns arcs pròxims a l'ermita de Santa Llúcia, que van ser reparats per Guillem Palma. En 1421 es van destinar algunes quantitats econòmiques per a les obres dels arcs de la Pedrera. I en 1739 de nou es van fer obres de reforç de murs. Encara en 1845 l'Ajuntament de Morella apel·lava a la reconstrucció dels trams caiguts. A mitjan segle XX, es modernitza la canalització introduint un tub de polietilé en el túnel per a evitar les pèrdues d'aigua. L'ús d'aquesta canalització per al reg agrícola és conegut fins als anys 60. En 1992, els moviments de terres de l'obra de la nova carretera, destrueixen un gran tram de canalització enterrada, perdent-se qualsevol rastre de l'inici de l'aqüeducte. Es tracta d'un aqüeducte que permetia l'arribada d'aigua des de l'aqüífer de la font de Vinatxos a la plaça de la Font, en el nucli urbà de Morella, on es localitza l'aljub. Al llarg del recorregut de l'aqüeducte, la solució estructural es va adaptant a la topografia. Així, on les corbes de nivell ho permeten, l'obra es recolza directament sobre el terreny, creant una gran canalització de maçoneria que són els túnels. Per contra, quan és necessari salvar una vall, s'alcen grans estructures d'arcs sobre les quals contínua la canalització. Són obres lineals d'arcs de mig punt i ogivals, realitzats amb maçoneria i carreus, que donen l'altura que possibilita el discórrer de l'aigua. Existeixen dos trams d'arcs, el de la Pedrera i el de Santa Llúcia. Una vegada en el nucli urbà, l'aigua arriba a l'aljub en la plaça de la Font. Parts integrants Font de Vinatxos: és el punt de captació d'aigua de l'aqüífer, i que actualment és un abeurador per a bestiar. Túnels: trams enterrats compostos per dues parets de maçoneria paral·leles, cobertes per una volta de mig canó, per l'interior del qual discorria l'aigua sobre una filera de canals de pedra tallada. No es conserven tots els trams. Arcs de Santa Llúcia: compost per dues sèries superposades d'arcs ogivals, té una longitud de 120 metres, una grossària d'1 metre i una altura de 14,50 metres. Realitzats en cadirat i maçoneria. Arcs de la Pedrera: compost per dues sèries superposades d'arcs (els del cos inferior són ogivals, i els del superior de mig punt), té una longitud de 140 metres, una grossària d'1 metre i una altura de 13 metres. Realitzats en cadirat i maçoneria. Aljub: depòsit de grans dimensions i façana monumental, sobre el qual es troba la plaça Vella, que conserva el paviment medieval de pedra enrastrillada. De la façana de l'aljub ix una canella que abocava l'aigua als abeuradors, que es troben molt deteriorats. Segons Grau Monserrat i Segura Barreda: «Un autèntic monument d'enginyeria () Va ser construït per a conduir l'aigua des de la font de Vinatxos, i després de LAljub, a Morella () La primera part de l'aqüeducte té el nom d'arcs de la Pedrera, i la segona part es diu arcs de Santa Llúcia, i es comunicaven per canonades, conductes d'obra de pedra i morter d'un metre i mig d'altura i un metre d'ample.» (C.Pérez-Olagüe)

Fotos