Templo y plazoleta de los Carmelitas Descalzos

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

09/12/08

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0012180

En 1672 es va donar permís a la comunitat dels carmelites descalços per a establir-se en la població. D'aquesta manera es va construir un convent al model dels de l'ordre projectats per Francisco de Mora, i en aquest cas traçat per fra José de la Concepció. Les obres es van iniciar en 1675, per a en 1679 inaugurar el convent; l'església començada en 1691 seria conclosa en 1710 (any en què es va realitzar la façana). En 1835, com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal, el convent va ser saquejat i abandonat. En 1888 va ser ocupat per monges clarisses. Ja en el segle XX, després de la Guerra Civil, l'església és restaurada en 1943. Uns anys més tard en 1976 és destruït el convent, conservant-se únicament l'església. L'església és un temple de planta de creu llatina, amb una nau amb capelles entre contraforts comunicats entre si. Té un ampli creuer que destaca en planta, en la intersecció de la qual amb les nau central s'alça una cúpula. La separació de la nau amb les capelles laterals es realitza mitjançant pilastres i arcs de mig punt. La nau aquesta dividida en cinc trams. Als peus de l'església se situa el cor alt. La coberta interior és amb volta de canó amb llunetes en la nau, i voltes bufades en les capelles laterals. La capçalera és plana i aquesta molt transformada. En el costat de l'Evangeli (el de l'esquerra) es troba la capella del Sagrari, abans dita de San José. El seu accés és per un arc en esviaje; i aquesta coberta amb una cúpula el·líptica, i és la més destacable de totes. L'interior té poca decoració, ja que en la restauració dels anys 40 la decoració barroca va ser substituïda per una altra classicista més d'acord amb la façana, deixant més visibles les línies estructurals. Un sòcol ceràmic del segle XVIII recorre la nau, el cor i les capelles laterals. La façana és el més important del conjunt, a més de conservar-se l'original. Es compon d'un rectangle emmarcat per dues pilastres, dividit en dues zones horitzontals; en la inferior un pòrtic tripartit, i en la superior una fornícula, escut de l'ordre i finestres rectangulars. Remata la façana amb un frontó rectangular amb un òcul circular en el centre. Enfront de la façana hi ha una placeta amb un mur que la tanca, en la qual l'Ajuntament en 1989 va col·locar el brocal del pou del convent.

Fotos

Plànol