Castillo de Gestalgar
- IGPCV
- 46.133-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Gestalgar
- Municipi
- GESTALGAR
- Comarca
- LA SERRANÍA
- Província
- València
- Localització
- Cerro en lo alto del municipio
- Època
- S.IX al S.XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La població de Gestalgar va tindre el seu origen en una antiga alqueria musulmana. La vila originària va ser conquistada per Jaume I i donada en 1238 a Rodrigo Ortiz. Posteriorment passaria a la corona i Jaume II li la vendria a Bernat Guillem d' Entenza. Amb el temps va anar canviant d'amos i va passar a les mans de Baltasar Monpalau, Conde de L'Alcudia. El seu últim senyor va ser el Duc d'Almodovar. El castell domina la població i la vall del riu Túria, des d'un cingle, controlant els accessos. És d'origen musulmà i després de la Reconquesta degué caure és desús, ja que el seu senyor es va traslladar a l'interior de l'actual nucli urbà. Consta d'una torre de l'homenatge rectangular de tres plantes més la terrassa emmerletada, situada en el punt més elevat en l'angle superior dret del recinte, construïda en tapial, i altres tres torres circulars, poals de maçoneria, que ocupaven els altres angles. D'aquestes es mantenen dues torres circulars, en la zona inferior de la fortalesa la qual s'adapta al pendent, al Sud. La zona inferior de maçoneria, sobre la població, sembla producte d'ampliació cristiana del castell islàmic original, mentre que la torre principal, al nord-est, seria musulmana. L'única dependència en peus i clarament identificable, és l'aljub, situat en el que fora el pati d'armes. La resta només mostra línies bàsiques dels murs. El castell posseeix també tres túnels, hui encegats, que parteixen de la mateixa fortalesa i es dirigeixen, un cap a l'horta, un altre cap al riu, i el tercer el feia cap a l'oest. Els merlets de les torres inferiors han sigut tapiades, apreciant-se alguna sagetera. El llenç frontal, que mira a la població, és el millor conservat de la muralla, mentre que l'oest conserva només la fonamentació i ha perdut la seua torre. La fortalesa completa el seu defensa amb quatre murs de tapial que formarien l'albacar, per a refugi dels habitants de les alqueries i les seues pertinences. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.