Tornar

Castillo de Olcaf

IGPCV
12.083-9999-000002
Denominació
Castillo de Olcaf
Altra denominació
Castillo de Olocau
Municipi
OLOCAU DEL REY
Comarca
ELS PORTS
Província
Castelló
Localització
Cerro al norte de la población
Època
S.XI
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
18/03/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011001
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El castell d'Olocau és citat ja en el segle X, relacionat amb els enfrontaments entre els descendents d'Al-Muctádir de Saragossa, ocorreguts al voltant de la data de 1084, reis moros de Saragossa i Tortosa; el Cid el va ocupar, reconstruint-lo en tals circumstàncies i segons paraules de Menéndez Pidal el va llaurar de nou i el va proveir d'homes, d'armes i de provisions. Degué passar a mans cristianes l'any 1180, data en què va ser concedit pel rei Alfons II d'Aragó a Fra Armengol D´Aspa, maestre de l'Ordre de l'Hospital. Degué ser conquistat de manera definitiva alhora que Morella i també per les hosts de Balasc d'Alagó. Aquest va recompensar als cavallers que el van ajudar en la conquesta assentant-los en els llocs que després serien els llogarets i llocs de senyoriu del castell de Morella. El castell d'Olocau tornaria al senyoriu real cap a 1264, en rebre els hospitalaris el castell de Vilafamés i l'alqueria de Vall d´Alba a canvi d'Olocau que havien rebut per donació real en 1180. Olocau va rebre carta de població donada per l'infant Don Pedro el 22 d'abril de 1271 donada a Doménec de Bolet, Benet de Bolet, Arnau de Çauit, Pere d´Al, Guillem d'Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax i Guillem Verdú, amb l'autorització de portar cent pobladors més i donar-los cases i terres, segons el fur de València. El rei Alfons III agregava, el 13 de maig de 1287, a Morella, el castell i població d'Olocau, amb obligació, per part de Morella de refer el castell que es trobava mitjà arruïnat i abandonat, i nomenar alcaide que fora ciutadà de Morella o Olocau. La població quedava amb el dret d'adquirit de nomenar justícia propi i jurats. L'arquebisbe de Saragossa retenia els seus drets sobre l'església d'Olocau, quedant en el seu arquebisbat on va romandre fins a l'última redistribució de diòcesis espanyoles en què va passar a la diòcesi de Tortosa. En aquest castell va estar presa la Comtessa d'Urgell, Margarita de Montferrato, mare de Jaume d'Urgell, aspirant al tron que deixara buit Martín l'Humà a principis del segle XV. Es troba a la comarca dels Ports, sobre un empinat turó a 1199 metres d'altitud, dominant una vasta extensió de terreny. Sobre el mateix es troba un vèrtex geodèsic. El castell és de planta estreta i allargada, ocupant el cim del turó de forts pendents. Resten alguns llenços de muralles i una torre de planta circular. L'edifici es troba en ruïna destacant les restes d'una torre i un gran llenç murario. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.