Castillo de Olcaf
- IGPCV
- 12.083-9999-000002
- Denominació
- Castillo de Olcaf
- Altra denominació
- Castillo de Olocau
- Municipi
- OLOCAU DEL REY
- Comarca
- ELS PORTS
- Província
- Castelló
- Localització
- Cerro al norte de la población
- Època
- S.XI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell d'Olocau és citat ja en el segle X, relacionat amb els enfrontaments entre els descendents d'Al-Muctádir de Saragossa, ocorreguts al voltant de la data de 1084, reis moros de Saragossa i Tortosa; el Cid el va ocupar, reconstruint-lo en tals circumstàncies i segons paraules de Menéndez Pidal el va llaurar de nou i el va proveir d'homes, d'armes i de provisions. Degué passar a mans cristianes l'any 1180, data en què va ser concedit pel rei Alfons II d'Aragó a Fra Armengol D´Aspa, maestre de l'Ordre de l'Hospital. Degué ser conquistat de manera definitiva alhora que Morella i també per les hosts de Balasc d'Alagó. Aquest va recompensar als cavallers que el van ajudar en la conquesta assentant-los en els llocs que després serien els llogarets i llocs de senyoriu del castell de Morella. El castell d'Olocau tornaria al senyoriu real cap a 1264, en rebre els hospitalaris el castell de Vilafamés i l'alqueria de Vall d´Alba a canvi d'Olocau que havien rebut per donació real en 1180. Olocau va rebre carta de població donada per l'infant Don Pedro el 22 d'abril de 1271 donada a Doménec de Bolet, Benet de Bolet, Arnau de Çauit, Pere d´Al, Guillem d'Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax i Guillem Verdú, amb l'autorització de portar cent pobladors més i donar-los cases i terres, segons el fur de València. El rei Alfons III agregava, el 13 de maig de 1287, a Morella, el castell i població d'Olocau, amb obligació, per part de Morella de refer el castell que es trobava mitjà arruïnat i abandonat, i nomenar alcaide que fora ciutadà de Morella o Olocau. La població quedava amb el dret d'adquirit de nomenar justícia propi i jurats. L'arquebisbe de Saragossa retenia els seus drets sobre l'església d'Olocau, quedant en el seu arquebisbat on va romandre fins a l'última redistribució de diòcesis espanyoles en què va passar a la diòcesi de Tortosa. En aquest castell va estar presa la Comtessa d'Urgell, Margarita de Montferrato, mare de Jaume d'Urgell, aspirant al tron que deixara buit Martín l'Humà a principis del segle XV. Es troba a la comarca dels Ports, sobre un empinat turó a 1199 metres d'altitud, dominant una vasta extensió de terreny. Sobre el mateix es troba un vèrtex geodèsic. El castell és de planta estreta i allargada, ocupant el cim del turó de forts pendents. Resten alguns llenços de muralles i una torre de planta circular. L'edifici es troba en ruïna destacant les restes d'una torre i un gran llenç murario. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.