Casco Antiguo

El recinte antic d'Onda aquesta comprés entre el castell i les muralles que perimetran la població, formant una planta circular amb la seua centre en el cim del pujol. D'origen ibèric, va ser ciutat romana com ho demostren algunes restes arqueològiques disperses en diversos punts de la població. En època àrab degué ser centre d'importància testificat pels nombrosos personatges públics que van tindre el seu origen en ella. També la circumstància que abundaren les construccions de tipus morisc com relata Escolano quasi quatre segles després de la seua conquesta pot ser indicador de la seua importància. Cal ressaltar que Onda conserva un dels escassos exemples de vestigis de construccions civils àrabs, com són les yeserías de la plaça de Sant Cristóbal. El traçat de la vila àrab ha llegat al pla el seu complex esquema de carrers tortuosos i "azucacs". La vila gòtica és la que ens ha deixat major empremta en el seu actual traçat. Serà en aquesta època quan es configuren la sèrie de places que, de manera seqüencial es distribueixen al llarg del perímetre de la població. Serà també llavors quan es creuen la Moreria i Jueria com a ravals ètnics determinats, i el raval de la plaça de San José. La Moreria es crec fora dels murs de la vila creant un barri nou que algun autor denomina "Villanueva olim moreria d'Onda". La Jueria o "Call" estaria situada als voltants de la plaça de la sinagoga, toponímia inequívoca de la ubicació d'aquesta tal vegada en l'actual Casa Abadia. El raval es va crear com a prolongació de la "plaça de Fora" i del "carrer Nou" (hui carrer dels Àngels), que estava fora de les muralles i enllaçava amb la Moreria. De nou caldria referir-se al dibuix de la Crònica de Viciana per a veure clarament definit el raval extramurs, representat per dos grups d'edificacions simètricament disposats respecte del camí de la forca situat en primer pla. El carrer San Miguel i el Plá són posteriors sent el camí que des de la muralla es dirigia al Convent de Religioses Clarisses on anteriorment va estar el lazareto-hospital amb una capella dedicada a San Miguel. En general, el traçat medieval degué seguir un traçat d'adaptació topogràfica, en anells concèntrics al pujol, amb accessos transversals empinats i tortuosos. L'expansió urbana dels segles XIX-XX va suposar la conformació del Plá i plaça de San José, així com la prolongació dels carrers València i Castelló. Ja en el segle XX es produeix la planificació urbana en reticle, pròpia dels eixamples, que s'estendria cap a la part baixa de la població i en el seu sector nord. Aquest rebliment urbà aquesta canviant per complet el pla històric de la població, emplenant aquells espais que configuren el raval i la moreria per ajustos extraordinàriament complicats de traçats urbans "moderns". Quant a les cases és necessari destacar que a penes han quedat restes de construccions anteriors al període gòtic. Si es conserven restes de construccions datables entre els segles XIII-XVI, que constitueixen la vertadera base de la vila. Generalment es tracta d'arcs de cadirat de traça apuntada, paral·lels a la façana, cobrint les crugies amb cairats de fusta i revoltones. Hui a penes queden façanes gòtiques, havent sigut renovades a finalitats del segle XIX i principis del XX. En general, les construccions que hui conformen el casc d'Onda, són estretes, amb buits de grandàries decreixents, murs de maçoneria i revestiments de calç i cobertes de teula àrab. " Hi ha en la població alguns habitatges distribuïts pro pisos, però el normal és l'habitatge familiar o unifamiliar de tres o quatre metres de façana, amb una gran entrada després de la porta, a la qual segueix un corredor que deixa passe a la cuina, servei i un estable per a les cavalleries; el primer pis i, a vegades, el segon de reserva per a dormitoris. Algunes cases tenien davall del sostre una golfa per a emmagatzemar collites i andròmines velles. L'entrada sèrbia per a guardar el carro a la nit i durant el dia s'emprava com a sala d'estar. En algunes cases es conserven els cantirers o zafariches, espai buidat en la paret mestra, xapat amb taulells, en el qual es guardaven els cànters de fang cuit" (Castells Chalmeta, Francisco). És de destacar la complexitat de l'espai urbà fruit del traçat i de la topografia del lloc. Els talussos, rampes, escales, murs, paviments, etc. formen un repertori d'elements urbans del màxim interés. Els edificis més destacables són: l'Església de la Sang, l'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora, l'Ermita de Sant Vicent Ferrer, l'Ermita de San José. (CATALOGUE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC ONDA)

Fotos