Conjunto Histórico Artístico La Ciudad
Es troba la ciutat sobre una escarpada roca que va estar poblada ja des d'època ibèrica. Va ser reconquerida per Jaume I l'any 1233, va passar a l'Orde dels Templers i després a l'Orde de Montesa que va cedir la ciutat a Benet XIII. Qui es va fer fort a la ciutat des de 1412 a 1422, després d'haver sigut nomenat papa en Avignon. Sota el regnat de Felip II va ser incorporada a la Corona d'Aragó, moment en el qual va fortificar els seus defenses. El nucli urbà es desenvolupa al voltant del castell, i protegit per un cinturó emmurallat amb torres i espitlleres. Té tres portes d'accés, la més antiga és la de Sant Pere o el Papa Lluna, oberta en el costat sud; el Portal de Fosch o de Dalt Vila de l'època de Felip II; i finalment, la Porta de Santa María o Portal de Baix Vila del segle XVIII. Destaquen en el trama urbana quatre places d'armes: la Plaça de la Constitució, que es troba en el centre de la població; la Plaça de Santa María és un espai després de la porta del mateix nom; la plaça d'Armes es troba en el més alt de la població; i la Plaça de Santa Ana. L'estructura de la ciutat s'adapta a la topografia, caracteritzada per carrers irregulars i estrets amb un número de 27. Els carrers més importants són el carrer Major i l'antigament dita de Cavallers, ambdues són les de major longitud i planes, i uneixen tots dos extrems de la ciutat. La pavimentació dels carrers és d'enmorrillado amb cant rodats, imitant l'antic paviment del qual fins i tot es conserven fragments, disposat en escala, rampes i esplanades. S'han perdut els dibuixos i traçats geomètrics que tenia l'original. Les cases, per la seua tipologia, sembla que tinga influències púniques, estan pintades de blanc. No tenen fonaments en assentar-se sobre la roca. Es tracta de cases de dues plantes amb terrasses. Els sostres a les terrasses practicables es protegia amb morter i rasilla, mentre que en les pluvials es cobria amb successives capes d'algues i argila segons la tradició que fins i tot hui perdura a Eivissa. Els interiors de les cases d'articulen al voltant de l'escala que es desenvolupa seguint l'estesa de les bigues i dividint la casa en dues parts. En la planta baixa, en la part anterior a l'escala es troba el vestíbul en el qual es desenvolupen les activitats agrícoles o marineres. En la posterior està la quadra amb un xicotet corral. En la planta superior es troba el menjador-estar i la cuina del tipus llar ximenera, aquesta sala té a l'exterior una gran finestra amb barana de fusta torneada. En la mateixa planta però després de l'escala se situen una o dues habitacions amb obertures a l'escala o al corral. L'escala arriba fins a la terrassa acabant en un rafal que només ocupa la meitat de la terrassa, utilitzat generalment com a corral per a animals. L'altra part de la terrassa era per a ús privat dels habitants, arribant-se a utilitzar com a cuina d'estiu en alguns casos. Els edificis més destacables de la ciutat són: l'Església Parroquial de La nostra Senyora del Socors, que originàriament degué ser de la mena d'església de reconquesta amb una sola nau, arcs diafragma i sostrada de fusta, conservant-se d'aquella època una portada romànica. Va ser reconstruïda després d'un incendi a mitjan segle XV. Es va ampliar entre 1725-1739 pel mestre d'obres José Antonio Simó, ampliant-se la nau i canviant la coberta a volta de canó. L'Ermita de La nostra Senyora de l'Ermitana, situada al costat del castell sobre el solar en el qual va haver-hi una altra edificació religiosa en el segle VI, actualment l'edifici és obra realitzada entre 1708-1714 a instàncies de Sr. Sancho d'Echevarría, d'estil barroc amb cadirat en adorns, escuts i motlures. Un altre edifici a destacar el la Casa Ajuntament enfront del portal Fosch edificat en 1596, segons una inscripció. Va ser destruït durant la Guerra d'Independència, per a alçar-se de nou en 1834. Té nombroses intervencions i restauracions com la casa de Sr. Sancho d'Echevarría en l'antic carrer Cavallers, els dos únics exemples d'arquitectura urbana nobiliària que quedaven a la ciutat.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.