Tornar

Conjunto Histórico Artístico La Ciudad

IGPCV
12.089-9999-000038
Denominació
Conjunto Histórico Artístico La Ciudad
Altra denominació
La Ciudad
Municipi
PENÍSCOLA
Comarca
EL BAIX MAESTRAT
Província
Castelló
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Conjunt històric
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
26/10/72
Data Publicació BOE
16/11/72 Vore BOE
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
17/02/09
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-53-0000142

Es troba la ciutat sobre una escarpada roca que va estar poblada ja des d'època ibèrica. Va ser reconquerida per Jaume I l'any 1233, va passar a l'Orde dels Templers i després a l'Orde de Montesa que va cedir la ciutat a Benet XIII. Qui es va fer fort a la ciutat des de 1412 a 1422, després d'haver sigut nomenat papa en Avignon. Sota el regnat de Felip II va ser incorporada a la Corona d'Aragó, moment en el qual va fortificar els seus defenses. El nucli urbà es desenvolupa al voltant del castell, i protegit per un cinturó emmurallat amb torres i espitlleres. Té tres portes d'accés, la més antiga és la de Sant Pere o el Papa Lluna, oberta en el costat sud; el Portal de Fosch o de Dalt Vila de l'època de Felip II; i finalment, la Porta de Santa María o Portal de Baix Vila del segle XVIII. Destaquen en el trama urbana quatre places d'armes: la Plaça de la Constitució, que es troba en el centre de la població; la Plaça de Santa María és un espai després de la porta del mateix nom; la plaça d'Armes es troba en el més alt de la població; i la Plaça de Santa Ana. L'estructura de la ciutat s'adapta a la topografia, caracteritzada per carrers irregulars i estrets amb un número de 27. Els carrers més importants són el carrer Major i l'antigament dita de Cavallers, ambdues són les de major longitud i planes, i uneixen tots dos extrems de la ciutat. La pavimentació dels carrers és d'enmorrillado amb cant rodats, imitant l'antic paviment del qual fins i tot es conserven fragments, disposat en escala, rampes i esplanades. S'han perdut els dibuixos i traçats geomètrics que tenia l'original. Les cases, per la seua tipologia, sembla que tinga influències púniques, estan pintades de blanc. No tenen fonaments en assentar-se sobre la roca. Es tracta de cases de dues plantes amb terrasses. Els sostres a les terrasses practicables es protegia amb morter i rasilla, mentre que en les pluvials es cobria amb successives capes d'algues i argila segons la tradició que fins i tot hui perdura a Eivissa. Els interiors de les cases d'articulen al voltant de l'escala que es desenvolupa seguint l'estesa de les bigues i dividint la casa en dues parts. En la planta baixa, en la part anterior a l'escala es troba el vestíbul en el qual es desenvolupen les activitats agrícoles o marineres. En la posterior està la quadra amb un xicotet corral. En la planta superior es troba el menjador-estar i la cuina del tipus llar ximenera, aquesta sala té a l'exterior una gran finestra amb barana de fusta torneada. En la mateixa planta però després de l'escala se situen una o dues habitacions amb obertures a l'escala o al corral. L'escala arriba fins a la terrassa acabant en un rafal que només ocupa la meitat de la terrassa, utilitzat generalment com a corral per a animals. L'altra part de la terrassa era per a ús privat dels habitants, arribant-se a utilitzar com a cuina d'estiu en alguns casos. Els edificis més destacables de la ciutat són: l'Església Parroquial de La nostra Senyora del Socors, que originàriament degué ser de la mena d'església de reconquesta amb una sola nau, arcs diafragma i sostrada de fusta, conservant-se d'aquella època una portada romànica. Va ser reconstruïda després d'un incendi a mitjan segle XV. Es va ampliar entre 1725-1739 pel mestre d'obres José Antonio Simó, ampliant-se la nau i canviant la coberta a volta de canó. L'Ermita de La nostra Senyora de l'Ermitana, situada al costat del castell sobre el solar en el qual va haver-hi una altra edificació religiosa en el segle VI, actualment l'edifici és obra realitzada entre 1708-1714 a instàncies de Sr. Sancho d'Echevarría, d'estil barroc amb cadirat en adorns, escuts i motlures. Un altre edifici a destacar el la Casa Ajuntament enfront del portal Fosch edificat en 1596, segons una inscripció. Va ser destruït durant la Guerra d'Independència, per a alçar-se de nou en 1834. Té nombroses intervencions i restauracions com la casa de Sr. Sancho d'Echevarría en l'antic carrer Cavallers, els dos únics exemples d'arquitectura urbana nobiliària que quedaven a la ciutat.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.