Castillo
Jalance va ser conquistat per Jaume I qui l'entregaria al rei de Castillo pel tractat d'Almizra, quedant com a senyoriu de l'Infant Manuel. En 1281 es va convindre entre Pere el Gran i Alfons X de Castella que aquestes terres passaren a formar part del Regne de València. Van posseir el seu senyoriu Bernat de Sarrià, la reina Leonor i el seu fill l'infant Ferran. En 1389 ho va comprar el duc de Gandia, Alfons el Vell, qui a la mort del seu fill, el va retornar a la corona. La seua història ha estat lligada, de la mateixa manera que la resta de poblacions, als fets que transcorrien a la vall. Va dependre fins a 1535 de Jarafuel, i de Cofrentes fins a 1564. Va ser escenari bèl·lic durant les guerres carlistes. S'alça en el cim d'un turó als peus del qual es troba la vila. És d'origen musulmà, i tal com indica la història, va tindre molta importància durant l'època medieval donada la seua estratègica situació fronterera entre rius. Ha resistit el pas dels anys i les successives guerres carlistes, i actualment encara conserva bastant bé restes d'habitacions amb parets de maçoneria i tapial que van ser alçades cap al segle XI. També perviuen nombroses torrasses i la base d'una important torre major. Les muralles van ser restaurades en el segle XIX per a donar recer als pobladors durant les guerres civils entre carlistes i liberals. Consta de dues parts diferenciades, el recinte fortificat superior i la zona inferior, albacar en època islàmica i plaça d'armes en època cristiana, protegida per una muralla de planta poligonal. L'accés al castell es realitza a través de la trama urbana que existia entre aquest i el poble actual, hui dia desapareguda, el carrer denominat del Castell permetia accedir des del nucli urbà als peus del castell, en el costat del qual nord es produïa un accés en baioneta fins a la porta principal. La cinta muraria està constituïda per un polígon de 10 costats, rematats superiorment amb sageteres i en els angles amb torres de planta circular. El recinte superior ocupa uns 280 m², en una franja de 27,5 metres de longitud per 12,5 metres d'amplària. S'accedeix després d'ascendir una escalinata, donant accés a un corredor longitudinal, delimitat per murs de càrrega que discorre en direcció Aquest-Oest. A través de diferents obertures, el corredor dona accés a tres habitacles en el costat Oest i sis en l'Est. Apareixen en totes dues zones accessos al pis superior, per mitjà d'escales, així com petjades de llars, forns i depòsits. Inferiorment se situa un aljub de planta rectangular i una sitja o depòsit de gra, de planta circular i grans dimensions. (C.Pérez-Olagüe) (J.M.Montesinos)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.