Castillo - Palacio
- IGPCV
- 12.089-9999-000039
- Denominació
- Castillo - Palacio
- Altra denominació
- Castillo y Palacio
- Municipi
- PENÍSCOLA
- Comarca
- EL BAIX MAESTRAT
- Província
- Castelló
- Localització
- En lo alto del peñón que domina la ciudad
- Època
- S.XIII; S.XIV
- Ús primitiu
- Defensiu
- Ús actual
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El penyal sobre el qual es troba el castell sembla ser que va estar fortificat i poblat des d'antic. Peníscola va ser presa per les tropes àrabs Tarik en 718. Després de l'intent de 1225 de conquistar la ciutat, va ser conquistada en 1234 sense oferir resistència per Jaume I. Des de 1297 fins a 1307 va pertànyer als Templers els qui van dur a terme reformes i ampliacions, passant de nou a la Corona fins a 1316 quan passe a l'Orde de Montesa, els qui la van cedir, en 1411, a Benet XIII (el Papa Lluna). Qui després de la seua mort ho va donar a la Santa Seu, per a més tard passar a Alfons V, a l'Orde de Montesa novament i a Fernando el Catòlic en 1448. Durant la dominació templera (1297-1307) es va alçar el castell sobre les restes de l'alcazaba mora. Encara que les reformes dutes a terme pel Papa Lluna són també importants, ja que va instal·lar allí la seua residència. Es tracta d'un castell els fonaments del qual estan excavats en la roca, alçant-se 35 metres sobre el nivell de la mar. La fàbrica dels murs és de cadirat amb farciments de pedra a "calç i cant"; les dependències cobreixen amb voltes de canó seguit. Les portes són amb arc de mig punt amb dovelaje de gran grandària, les finestres són estretes, i algunes d'elles tenen mainell. Els paviments són d'enmorrillado de cudols subjectats per lloses de pedra. El castell es distribueix en dos nivells; després de travessar la porta principal, protegida amb dues torrasses quadrangulars, es passa a un vestíbul voltat amb diverses dependències entre les quals destaquen l'aljub i les caballerizas. Una escala de pedra condueix fins a la plaça d'armes des de la qual s'accedeix a l'església del castell i a les altres dependències senyorials entre les quals destaca el Palau del Papa Lluna, situat a la torre de l'homenatge. En el costat oposat es troba un gran saló, l'anomenat Saló del Comendador, amb l'escut dels Cardona sobre la porta, il·luminat per tres finestrals. En el costat oposat una altra gran sala amb xicotetes espitlleres, també rectangular i comunicada amb les masmorres. Cal assenyalar que en les dependències papals va estar una de les millors biblioteques del món. Un edifici a destacar és la Basílica del Templers. És un edifici d'estil romànic del segle XIII. De planta rectangular amb 20 metres d'ample per 9 metres de llarg, coberta amb volta de canó seguit lleugerament apuntat, i el sòl empedrat. El presbiteri forma un absis semicircular cobert amb una mitja cúpula de closca sobre un arc toral, amb una xicoteta finestra en el centre que il·lumina l'espai. L'accés es troba en el costat de l'epístola, és de mig punt amb grans dovelles. En temps de Benet XIII es va crear el reduït embarcador que es tancava per un arc rebaixat que s'estén des de l'antiga muralla fins a la nova torre circular. També es va realitzar la Porta de Sant Pere o Portal del Papa Lluna, que va dotar d'una altra porta a la ciutat ja que fins a aqueix moment només comptava amb un accés. Sobre la porta d'entrada al recinte es troben esculpits els escuts amb la creu dels Templers, el card pertanyent a Arnaldo de Cardona a qui el rei Jaume I va entregar el castell, i un barrat com a emblema del comendador de Peníscola. Amb les obres realitzades pels Templers i el Papa Lluna, el castell va quedar en la seua forma actual, ja que tant les modificacions durant la construcció de les muralles de Felip II, com els desperfectes patits pels bombardejos de les guerres no han alterat la configuració primitiva.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.