Castillo de Portell de Morella

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

14/05/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011037

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Es coneix que Portell va ser un poblat àrab. La primera notícia històrica coneguda és la conquesta per Sr. Blasco sobre 1233, passant més tard per donació real a les mans dels templers, a causa de l'ajuda que el rei havia rebut de l'Ordre, perquè aquests ja estaven establits als pobles limítrofs d'Aragó, Iglesuela i Cantavieja des de 1180. Van ser ells els qui es van encarregar de la seua organització i posterior repoblació. És l'Orde del Temple la que construeix el castell, que posteriorment condiciona tot el creixement urbà que als seus peus es forma. A la dissolució de l'Ordre l'any 1312, va passar Portell a formar part de la Bailía de Morella. En 1691 Carles II la va segregar de Morella, juntament amb totes les altres poblacions i la va elevar a la categoria de vila. Portell de Morella es troba enclavat a la comarca dels Ports, sent amb les seues 1275 metres d'altitud, la població més alta. El primitiu recinte del castell es troba sobre un monticle, orientat a sud, segons el vessant de la muntanya, condicionant el desenvolupament posterior de la trama urbana de Portell. El castell de Portell estava conformat per una torre i un recinte emmurallat. La torre actualment es troba reutilitzada com a torre campanar i del recinte emmurallat es conserva el tram nord amb cinc torres i una porta. La resta de la muralla desapareguda aniria pel carrer de l'Església fins a la trobada amb el carrer Nou, seguint després el límit de la parcel·lació fins a enllaçar amb la torre de l'extrem oest. La porta es troba defensada per dues de les torres i es troba desplaçada respecte a la porta de la torre, com és habitual en el disseny d'aquesta mena de fortificacions. Els edificis i espais urbans inclosos en l'antic recinte del castell són: l'església, la casa-abadia, la muralla, el rotlle i la plaça. La plaça i el rotlle es troben separats per una diferència de cotes de 6,50 m, estant aquella més elevada, i, al seu torn, es troba 4 metres per damunt del carrer de l'Església. L'Església Parroquial és una construcció del segle XVIII, que se situa en el recinte de l'antic castell, reutilitzant d'una banda restes de l'anterior fàbrica gòtica, i incorporant l'antiga torre defensiva. No es coneix la localització exacta de l'antiga ermita gòtica, no obstant això, la façana lateral que dona al carrer recull una dovella amb l'escut de Portell tallat, dues claus de volta decorada, un canecillo d'arrencada d'un arc i una clau d'arc decorada amb un pitxer. Potser la més interessant d'aquestes peces és la que representa un rostre humà, que es localitza en l'estada lateral al costat del pas que comunica la plaça de l'església amb el conjunt del cor. Tots aquestes peces són restes de la primitiva ermita. L'església es pot adscriure al barroc acadèmic, segons el qual l'espai malgrat la seua monumentalitat conserva una gran dosi d'austeritat que es veu compensada per la rica decoració interior amb estucats i pintures i per la portada retaule en l'exterior. Posseeix planta de creu llatina, tres naus i quatre trams. La nau principal es resol amb una volta de llunetes amb arcs fajones, mentre que les laterals disposen d'una volta d'aresta per tram. En el creuer hi ha una cúpula de mitjana taronja aplatada, sobre petxines. L'absis, de planta pentagonal està cobert per una volta poligonal de cinc draps. La torre campanar és l'antiga torre del castell medieval i està situada als peus de l'església, amb una posició central respecte a la nau principal. Consta de tres plantes. La baixa serveix d'atri d'entrada i està coberta amb volta de creueria. Una escala lateral de dos trams condueix al cor, que ocupa el primer pis de la torre i que rep il·luminació natural a través de l'òcul de la façana. En la part superior, els murs que configuren la torre apareixen amb la maçoneria nua, sense recobriments ni pintura. El cos que remata actualment la torre és una ampliació posterior que alberga les campanes, al qual s'accedeix a través d'una tosca escala de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb estructura portant a base de bigues de fusta. La casa abadia és una edificació de dues plantes que se situa en l'extrem aquest de l'antic recinte del castell, ocupant una torre de cantonada de la muralla medieval, i juxtaposant-se a l'església per la part de la sagristia. L'accés es produeix a través d'un pati obert a diferent cota que el carrer, al qual s'arriba mitjançant una escala d'un sol tram. En el seu estat original, aquest pati no era sinó el final del propi carrer, que acabava allí com en un fons de sac, deixant en el seu marge dret la prop de l'antic cementeri. L'estructura de l'edifici no té cap element de particular interés, encara que destaca el porxo de l'entrada, que té la seua importància com a element de l'arquitectura popular de la zona, i per una altra el fet que la lleugeresa de la seua composició ressalte i deixe intacte el volum de la torre. La torre, en incorporar-se al conjunt de l'habitatge, alberga tres dependències d'estar, una per cada planta, mantenint bàsicament les altures inicials dels forjats i també la porta que accedeix a la planta primera, de pedra amb arc de mig punt adovellat. El seu sistema constructiu és el de murs de maçoneria amb cantonades de cadirat. La connexió de la casa abadia amb l'església es produeix a través d'un pati situat en planta baixa i en la planta trepitge de la torre per mitjà d'una escala de caragol que connecta amb la sagristia. De l'antiga muralla que envoltava el recinte del castell de Portell, es conserva el tram nord, que amb una longitud de 100,50 m, conté en el seu desenvolupament cinc torres de planta quadrada: dos en els extrems i de les tres intermèdies, dues de les quals flanquegen la porta d'accés. Les dues torres dels extrems estan integrades en senda edificacions, la del costat aquest conserva les seues quatre façanes, forma part de la casa-abadia, té coberta a una aigua i és la més esvelta de totes. La situada en l'extrem oest, té igualment adossada una altra edificació que recolzada en ella aboca la seua façana principal al carrer de l'Església. De les tres intermèdies, només la del centre conserva tot el seu perímetre, mentre que les altres han perdut els costats que donen a l'interior del castell. Cap de les tres té forjats intermedis, encara que s'ha col·locat un a la torre central seguint les marques que deixara el primitiu. En altres trams de la muralla, s'ha produït una alteració de la rasant original del terreny deixant al descobert la roca sobre la qual es consolida el llenç de muralla i fent al seu torn que aquesta semble més alta. No ocorre el mateix en el tram que va des de la porta del carrer Nou fins a la torre de l'oest, en el qual s'han mantingut les rasants originals. Les torres no estan situades equidistants entre si, dels quatre draps intermedis, només els dues centrals són de la mateixa longitud, el situat més cap a l'est, alberga la porta d'accés a l'antic castell, en la qual s'ha realitzat recentment, obres consistents en l'eixamplament d'aquesta, per a possibilitar l'accés rodat a l'interior del recinte. La porta es remata amb dos brancals de cadirat i llinda i fulles de fusta de pi melís. La construcció és de mur de maçoneria, d'aproximadament d'un metre de grossària, amb cadirat a les cantonades. La pedra utilitzada per a llaurar els carreus és una arenisca de la zona, per la qual cosa les parts més baixes es troben molt erosionades. En la trobada de la muralla amb el carrer Nou, es veuen senyals de trencaments. Quan en el seu moment es va produir l'obertura d'aquest carrer, es va resoldre la trobada amb la muralla mitjançant la construcció d'un arc de mig punt, el qual va quedar derruït fa un parell de dècades, per a facilitar l'accés rodat. L'única resta que es manté és la dovella de l'arrencada esquerra. El Rotlle Es coneix amb la denominació del Rotlle a l'espai, de forma arredonida, envoltat per una prop de pedra en sec, que està situat a l'interior de l'antic recinte, que té part de la seua graderia adossada a l'antiga muralla i que en l'actualitat s'utilitza com placilla de bous. Possiblement va ser construïda com a corral per a guardar el bestiar. La seua altura original era menor que l'actual, la qual s'ha aconseguit mitjançant un rebaixe d'uns 50 cm, sota la rasant del terreny. S'han produït recentment obres consistents en la rejuntada de la pedra en sec amb morter de calç; la reconstrucció de les zones caigudes i la reposició de les lloses de pedra en la formació de la graderia. La plaça és un espai de manera irregular, que queda entre la muralla, l'església, la casa abadia, el rotlle, i les posteriors de l'edificació que s'obri al carrer Nou. La plaça, el rotlle i les muralles es van restaurar segons projecte de l'arquitecte Juan Antonio Rallo Guinot, i l'informe de Rafael Culla. En el mateix es contemplava: -L'ampliació de la porta principal d'accés al rotlle, desmuntant la maçoneria i col·locant un marc per a la porta de dues fulles de fusta massissa de pi melís. -La reconstrucció de la muralla, per la part superior de la mateixa i anivellant amb la zona més alta en bon estat. La resta de la muralla es consolidava en els punts en què fora necessari. -El rotlle s'excavava i anivellava fins a la cota del nivell primitiu, emplenant-se amb una capa de 20 cm d'arena, mentre que en la resta s'estenia una capa de garbancillo triturat en capa de 10 cm. -Les graderies de maçoneria es netejaven d'arbustos, rejuntando la maçoneria solta, amb reposició de les faltes o deterioracions. -Es disposava d'un forjat en la zona del toril. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos