Castillo de la Viñaza o Castillo de Arenós
- IGPCV
- 12.092-9999-000001
- Denominació
- Castillo de la Viñaza o Castillo de Arenós
- Altra denominació
- Castillo de Vizaña o Arenós
- Municipi
- PUEBLA DE ARENOSO
- Comarca
- EL ALTO MIJARES
- Província
- Castelló
- Localització
- Sobre un cerro junto al embalse de Arenós
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El lloc ha sigut ocupat des d'èpoques primitives com el testifiquen les ceràmiques oposades en el turó del castell, de l'Edat de Bronze i posteriorment d'època ibèrica. El primer document escrit que fa referència al castell és de 1177. Es va tractar del fur de Terol on es delimiten les bogues del seu terme. El castell és d'origen musulmà i va pertànyer al rei moro de València Abu Zeyd, el qual va continuar posseint-ho després de la pèrdua de la capital. En convertir-se al cristianisme i en peça pel casament de la seua filla Alda amb l'aragonés, lloctinent de Jaume I, Ximén Pérez de Tarassona, li ho va cedir a aquest. En prendre possessió d'aquest castell el rei Jaume I els va concedir el títol de barons d'Arenós, dient-se d'ara en avant Pérez d'Arenós. La baronia d'Arenós a més de Puebla de Arenoso, comprenia també Cortesa d'Arenós, Campos d'Arenós, Fuente la Reina, Els Calpes i algunes masies de Sant Agustí. En 1352 pel matrimoni de Violante d'Arenós amb Alfons I, Conde de Dénia i Ribargorça, Marqués de Villena i Duc de Gandia, la Baronia d'Arenós va quedar vinculada a aquests territoris. Després de l'enfrontament de Jaime d'Arenós amb el Rei Joan II del qual va ser últim escenari el castell d'Arenós el monarca va confiscar la baronia en 1464 incorporant-la a la corona. Poc després la va entregar amb el títol de Villahermosa al seu fill natural Alfonso. En 1476 aquest va haver de véncer per les armes la resistència de l'hereu del baró. El castell es troba a la part alta d'un turó, al costat de l'embassament d'Arenós, a tres quilòmetres de la població, al costat de la intersecció de les carreteres de Montanejos i Fuente la Reina. El castell consta de dos recintes, amb restes islàmiques i cristians. Segons Escolano el castell era tan gran i fort, que tenia dues-centes cases dins del seu àmbit quan el temps de la conquesta. El recinte superior ocupa el centre de la plataforma rocosa, on se situa sobre roques sortints adaptades artificialment i farcides amb maçoneria per a donar-los forma rectangular. Allí s'emplaça una torre semicircular amb sageteres i una altra quadrada, parcialment desmochada, construïda en maçoneria amb carreus angulars, situades en tots dos extrems i unides per cortines. Per davall s'aprecia la muralla del recinte inferior, assentada sobre la vora de la plataforma rocosa, les restes principals de la qual són les cortines emmerletades construïdes en tapial, que miren al pantà, amb una torre emmerletada al sud-est. Segons l'informe de Linares Edo per a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso l'estat actual del castell és el següent: Seguint el camí situat a mig vessant s'observa una successió de llenços de muralla adaptats a la topografia del terreny. En primer lloc apareixen les restes d'una torre molt enfonsada, després un llenç de muralla d'uns 60 cm. d'altura i després restes d'una torre rectangular i altres restes de muralla. Al final del camí apareixen restes de muralla que contindria l'antic portal d'accés i va ser destruït en el segle XIV amb motiu de la construcció de l'Ermita de La nostra Senyora dels Àngels. Des de l'ermita desapareix el camí i s'accedeix a la part superior del turó que conté un llenç de muralla des de la part nord amb restes de construccions en les quals és visible un arc gòtic. En la zona aquest hi ha restes de l'aljub amb el sostre derruït. En la zona central, la de major altura, existeixen restes de la torre de l'Homenatge, torre rectangular amb una paret contrafort en el seu costat nord, trams de paret i restes d'una torre circular molt deteriorada per l'acció del vent i l'erosió. La torre rectangular té una volta afonada les dimensions interiors de la qual són de 2,20 x 3,50 m amb restes de pintura roja i al seu torn té foradades en la seua base i en el mur contrafort abans citat com a conseqüència entre altres agents, dels empenyiments laterals produïts pels materials derruïts en el seu interior, que conté algeps, material expansiu amb l'acció de l'aigua. La torre sud és la millor conservada i tan sols presenta enfonsaments parcials de la volta de coberta i alguns escantells en les parets externes. Un dels problemes majors que presenta el castell és el de la qualitat de la roca en la qual s'assentisca. Aquesta roca presenta intercalacions de margues estratificades d'època Cretácea que s'enfonsen fàcilment i al seu torn existeixen grans fissures verticals d'època Cuartenaria que agreugen el problema, per la qual cosa haurien de segellar-se aquestes fissures en les zones on es troba la base dels monuments que al seu torn manquen de fonamentació. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.