Monasterio de Santa María

Situada en la part més baixa del partit de Morella a la Vall del riu Cenia. En 1208 el rei Pere II va donar el castell a Sr. Guillem de Cervera. En 1229, Guillem de Cervera presa habite en el monestir cistercenc de Poblet, donant el territori de la seua propietat a aquesta Ordre. En 1233 Jaume I ordena construir un monestir sota l'advocació de Santa María. Els monjos es van establir provisionalment en el pla al costat del castell fins a 1250 quan es van acabar els habitatges en el monestir cistercenc. Es tracta d'un recinte emmurallat amb un conjunt d'edificacions de diferents èpoques des del segle XIII al XVI, amb transformacions en dates posteriors. S'edifica segons el model de Poblet encara que de menor monumentalitat i amb algunes diferències. Té elements del romànic tardà com la solució en algunes portades, arcs torals, perpanys i formerers de la seua església i en elements decoratius dels capitells. També trobem elements gòtics en les columnes del claustre, en l'estructura de l'església i en el claustre major. Se sap que sota la direcció de Pedro Torres, es van construir el Palau d'abat i el claustre, entre 1316 i 1347. La sala capitular i les dues sagristies, una al costat de l'altar major i una altra al costat del claustre són de finals del segle XIV. En l'ala d'accés, orientada cap al migdia, es troba la porta real amb elements que encara recorden al romànic com és la decoració en escaquer de la imposta del gran arc. Aquesta porta aquesta flanquejada per la zona residencial dels abats, la dels reis, l'hospedería i la capella. Una vegada travessada la porta hi ha un gran espai a manera de pati, a l'esquerra del qual se situen diverses dependències i claustres menors amb els dormitoris. Al costat de l'actual entrada hi ha un xicotet claustre en el qual es troba una espècie de torre quadrada, de dos cossos; l'inferior més robust i massís, aquesta obert per un arc apuntat a cada costat; el superior, amb doble arc per costat té columnetes apariades en els angles, i feixos de quatre en les intermèdies. A aquest espai se'n diu cisterna o depòsit d'aigua, sembla ser que era el templet de la font ja que els depòsits o cisternes solien ser subterranis. Prop d'aquest xicotet claustre se situa un altre amb arcs apainelados i un gran dependència que és el dormitori. A la dreta de l'entrada es troba el conjunt monàstic que es desenvolupa entorn al claustre major. Té un podi corregut sobre el qual s'arranquen columnes apariades alternades amb pilars sobre els quals donen suport als arcs apuntats de doble canaladura en l'intradós. Els capitells i les línies d'imposta estan decorats amb motius vegetals i rosetes, combinant amb motius figuratius i d'animals. Sobre els arcs hi ha uns òculs que afavoreixen la il·luminació de les galeries. En una ala del claustre se situen la cuina, el refetor i altres dependències. En una altra, la sagristia vella i la sala capitular; aquesta última alçada a principis del segle XIV. És de planta rectangular dividida en dos trams per un arc recolzat en mènsules. L'accés és a través d'una porta ogival trilobulada, flanquejada per finestrals geminats amb òculs cuatrilobados; aquesta coberta amb volta de creueria. L'església s'alça paral·lela al claustre. Iniciada en 1264 és d'una sola nau, amb creuer i absis poligonal, alçats entre 1264 i 1276. La nau va ser acabada totalment en 1460 segons plans del mestre Barceló de Vallibona. A l'interior columnes adossades al mur actuen com a suports d'arcs formerers apuntats. La coberta és de volta de creueria en la nau, el creuer i als braços d'aquest. En la capçalera és una volta nervada. Té l'església finestres ogivals, amb una il·luminació reduïda pròpia del cistercenc, en els murs laterals i en l'absis. Les capelles laterals així com les del creuer s'allotgen en cossos independents a l'exterior, sobreeixint en altura la nau. A l'exterior la coberta de la nau és a dues aigües. El campanar es troba entre l'absis i el creuer en el costat de l'epístola. El cos inferior és gòtic, els altres dos i la rematada en piràmide van adquirir la seua forma en 1672. La fàbrica és de pedra tallada en els murs exteriors i en gran part dels elements interiors. La decoració es limita a capitells i impostes predominant els motius vegetals, encara que també apareixen temes d'animals. Hi ha arcs, escuts abacials i portades del segle XVII. En el segle XVIII, després de la pesta i la guerra de Successió el monestir va quedar bastant danyat; així en 1708 quedaven tres monjos que van elegir com a abat a Roberto Forner en 1708. En 1712 el nou abat Raimundo de Reverter va refer la comunitat, va ampliar el palau de l'abat es va afegir el creuer de l'església. Amb la guerra d'Independència van haver d'abandonar el monestir en 1810, per a tornar en 1814. La desamortització de Mendizabal de 1835 va fer que es perdera el caràcter religiós. Ja declarat monument, en 1960 la Diputació de Castelló es va fer càrrec del monestir cedint-lo a l'ordre cartoixana aqueix any. En 1967 es van instal·lar monges de l'ordre cartoixana vingudes d'Itàlia. El monestir va ser restaurat i reconstruït, mantenint l'estructura general, adequant-ho al seu nou ús.

Fotos