Castillo de Pulpis
- IGPCV
- 12.102-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Pulpis
- Altra denominació
- Castillo de Polpis
- Municipi
- SANTA MAGDALENA DE PULPIS
- Comarca
- EL BAIX MAESTRAT
- Província
- Castelló
- Localització
- Sierra de Irta
- Època
- S.XII; S.XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Es troba alçat a la part alta de la serra d'Irta, dominant la població de Santa Magdalena de Pulpis. Va ser donat per Alfons el Cast, estant en Aix en Provence, al gener de 1189 a l'Orde del Temple, que ho havia conquistat dels moros. Però no podent defensar la xicoteta fortalesa, envoltada d'altres més fortes, com Peníscola, Xivert i Cervera, va caure Polpis en mans dels moros. Durant el cércol de Peníscola de 1225, el rei Jaume I concedeix a l'Abat de Poblet, que per mitjà del seu prior Pedro Tárrega que l'ajudava en aquella empresa, dret d'herbaje en els termes de Peníscola, Cervera, Xivert, Polpis i altres llocs que conquistarà d'ara en avant. No va aconseguir Don Jaime els seus propòsits en aquells dies, més de huit anys després, en entregar-se Peníscola per setembre de 1233, es va entregar també Pulpis. No va retindre Jaume I el Castell, perquè després li veiem en poder de l'Ordre de Calatrava. Posteriorment va passar a l'Orde del Temple, com consta la carta de poblament que el seu Maestre Fray Berenguer de Sant Just atorgava en el capítol de Gardeny en 17 d'abril de 1286. El Maestre, i Comendadors, donen a poblar a Iñigo de Saragossa i vint-i-cinc pobladors més. Entre altres drets reté el Temple en domini el castre, la fortalesa i imposa l'obligació de fabricar l'església. És amb Pere Thous, Maestre de l'Ordre, quan la població annexa al castell descendeix al pla i es construeix l'església (1330), donant-se compliment a la Carta de poblament. Després de l'extinció de l'Ordre va passar a l'Orde de Montesa. És un castell de muntanya de planta irregular concentrat en un recinte principal, protegit per una gran torre de l'Homenatge en la seua única entrada. Conserva bastants restes de les diferents obres i reformes que s'han realitzat en el temps, ja que la primitiva obra musulmana va ser objecte de nombroses reformes templeres. En l'actualitat es manté en peus la torre de l'Homenatge, la porta d'accés, torres quadrades, llenços de muralles, etc. Els murs que dificulten l'entrada en l'alcazaba del castell són musulmans. La resta d'estructures conservades són d'origen templer. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.