Tornar

Santa Iglesia Catedral Basílica de Santa María de la Asunción

Codi
12.07.104-008
Denominació
Santa Iglesia Catedral Basílica de Santa María de la Asunción
Altra denominació
Iglesia Catedral Basílica
Municipi
SEGORBE
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Localització
C/ San Cristóbal, 4; c/ Colón, 30
Època
S.XV; S.XVI; S.XVIII
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Gòtic - Neoclassicista
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Catedrals
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Anotació Ministeri
R-I-51-0009270
Data disposició
24/09/02
Fecha publicación DOGV DOGV
01/10/02
Data publicació BOE
29/11/02
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Declaració amb entorn Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
25/06/96
Data publicació BOE
29/11/02
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Data disposició
24/09/02
Fecha publicación DOGV
01/10/02

Catedral unida a través d'un arc de carreus o pont tancat al Palau Episcopal, de nova construcció (1960-1962) i amb façana neoclàssica, al Carrer de la Seu, emmarcada per columnes encastades en el mur, amb porta doble sobre esglaons i amb rematada superior de fornícula. La torre campanar és de planta trapezoidal construïda en pedra carreu i argamassa. Té l'entrada a través d'un escala comunicada amb el carrer enfront de la porta de l'extrem oposat al claustre, està situada als peus del costat de l'epístola del temple i consta de tres cossos, separats per motlura i rematada superior de barana. En el tercer cos presenta una finestra semicircular en cadascun dels costats, on s'allotgen les campanes. Com a rematada total, la Torre està coberta per una xicoteta cúpula de ceràmica vidriada, del segle XVIII. S'accedeix al claustre gòtic per mitjà de tres portes, dues des del carrer i una des de l'interior de la catedral. La planta és trapezoidal, amb set capelles tancades per reixats de ferro valencianes dels segles XV i XVI, sala capitular (les obres de la qual comencen en 1417) quadrada amb volta nervada sobre trompes, i galeria superior des d'on es pot observar la part més antiga de la fàbrica del temple. Els arcs són apuntats, la volta de creueria gòtica, igual que la sala capitular, de planta quadrada (segle XV). Després de la guerra civil, el claustre i la galeria superior van ser restaurats per regions devastades, però mantenint l'estructura original. A la Sala capitular es conserva la galeria de retrats dels bisbes de la seu segobricense, així com un interessant solat del segle XV que porta abundant azulejería valenciana. Correpondiéndose amb una torrassa de la muralla es va edificar en els últims anys del segle XIV la capella del Salvador, consagrada en 1401, sota la protecció del bisbe Iñigo de Valltera. Quadrangular, de regulars dimensions, es troba coberta amb una de les més belles i interessants voltes de creueria gòtica. La nervadures, múltiples, en feix des de les mènsules, s'obrin per la volta i s'uneixen per tercelets i lligadures. L'accés des del claustre porta una bella portada gòtica, els batents de la qual procedeixen de la Cartoixa de Val de Crist. Interiorment, el temple presenta una nau de grans proporcions, dues sagristies i altres dependències de planta baixa i pisos alts. La volta és de canó i els suports de dobles columnes corínties adossades als murs laterals. Cor baix, enfront de l'altar, tancat per reixa valenciana i amb cadirat barroc de fusta amb talles d'alt relleu deguda a Nicolás Camarón (1725-1726). Capelles laterals, aprofitant els espais entre els contraforts de la primitiva església. Com al seu aspecte decoratiu, destaca la cornisa eixida sobre les columnes i els medallons centrals de la volta, pintats al fresc per J. Vergara, i en el presbiteri i altar major les pintures murals de M. Camarón (aquesta reforma neoclàssica del primitiu temple gòtic, data de 1791, i la seua primitiva construcció del segle XIV). Es conserven manuscrits (segles XIII al XV) incunables, biblioteca, i en el museu catedralici es poden contemplar pintures, orfebreria i ornaments. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.