Tornar

Castillo-Palacio del Señor

IGPCV
12.107-9999-000002
Denominació
Castillo-Palacio del Señor
Altra denominació
Palacio del Marqués de Valdecarzana. Palacio del Marqués de Bendaña.
Municipi
SOT DE FERRER
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Localització
Plaza de la iglesia, 4
Època
S.XIII; S.XIV; S.XV
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Gòtic
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
14/08/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010671
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

L'edifici va ser alçat, en una extensió de 1300 metres quadrats i sense altres edificis al seu al voltant, ja que només havien unes quantes cases en un montecillo, anomenat vulgarment "Altico de la Serrada", de les quals encara es descobreixen vestigis. Diu la tradició que van baixar alguns dels habitants d'un grup de cases situades en el Camí ral a fundar el lloc, per invitació de l'amo del Palau. Hui dia, la població de Sot de Ferrer s'albira des de la carretera que va de Sagunt a Terol, als peus del turó on se situa, en els contraforts de la serra d'Espadán. Sobre la resta del caseriu destaquen l'església i el palau, i sobretot, l'ermita situada a la part alta del turó amb el seu camí serpentejant fins a arribar al cim. El castell palau bufona a la dreta amb la séquia Major, a l'esquerra amb l'església i al fons amb el carrer de Sant Pere i José Sierra. Es tracta d'un palau-fortalesa medieval, amb una doble utilitat: residencial-factoria i ús defensiu militar. És un edifici, de calç, arena i pedra, d'estil gòtic de finals del segle XIII amb detalls dels segles XIV i XV. La seua planta té 26 metres de longitud en la seua façana per 56 de profunditat (24 metres coberts i 32 metres descoberts). La seua façana principal és llisa, senzilla i amb gruixuts murs alamborados. En la planta baixa només es troba perforada per l'única porta exterior de l'edifici, de brancals i arc de mig punt amb grans dovelles i sobre ella un quadrat rehundido sobre el que se suposa es trobava l'escut d'armes del Senyor. En la planta superior s'obrin tres finestres ogivals, les de damunt de la porta, treboladas i amb trencallums. Amb posterioritat es van obrir altres finestres alienes a l'estil de l'edifici. La primera estada de l'edifici és amb volta de creueria d'arestes senzilles i arcs rebaixats del segle XV. La dependència que condueix a l'única escala que comunica les dependències de l'entresol i el primer pis, posseeix la mateixa factura. En la part central de l'edifici està el pati d'armes de forma rectangular. A la dreta del vestíbul es troba la cambra o trasagrario, sent la dependència que li segueix la primitiva església o capella. A continuació de la capella i en la mateixa direcció està la presó amb la seua porta i reixa. Després d'un espai de terreny, la coberta del qual amb arc de mig punt degué ser edificada molt posterior a tot l'edifici, s'arriba a l'entrada del recinte descobert, que és un quadrat tapiat de 32 per 26 metres. En el costat esquerre des del vestíbul es troba la dependència que dona accés a l'escala. Segueix l'espai que va servir de base a la torre del palau, que els seus quatre costats iguals, amb tres finestres cadascun, i rematada per un capitell, sobreeixia per damunt de la teulada de l'edifici set metres, dominant la contornada. L'any 1925, va ser demolida per amenaçar ruïna. Va ser tradició que quan algun vassall era sentenciat pel Senyor a mort de forca, des d'una finestra de la torre del palau, amb bandera roja, donava el senyal al justícia, perquè complira el seu decret, penjant al reu, sobre un pujol que existeix en direcció a Saint Lucia i que és anomenada "Muntanya de la Forca". Segueix l'entrada a l'almàssera, espaiosa, i amb tots els mecanismes i utensilis necessaris per a extraure l'oli. En el recinte, davant les escales, es troben les portes a l'estable i baixes dependències. En li trepitge principal les dependències són àmplies i amb finestres d'arcs ogivals conopials. La dependència principal és el saló de "Territorials" amb el seu cassetonat i escut dels Ferrer i Robles, Senyors de Sot en el segle XV; la seua ximenera gòtic-conopial, amb el relleu escude d'armes amb les tres bandes generals diagonals dels "Ferrers de Mallorca i València". També es troba la gelosia tribuna que dona vistes a l'altar major de l'església parroquial actual des d'on els Senyors Patrons tenien el privilegi canònic de complir el precepte d'assistència a la Santa Missa i Oficis Divins en els diumenges i festes així com els habitants d'aquest palau i els hostes de llit i taula. Al segon i últim pis es puja per una escala espiral de la desapareguda torre. Una de les seues dependències reben llum per una sèrie de finestres iguals d'arc ogival rebaixat en la façana que dona a l'església actual del poble. L'edifici compta amb uns importants cassetonats i amb finestres d'estil ogival. (C.Pérez-Olagüe).

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.