Tornar

Castillo

Codi
46.19.144-002
Denominació
Castillo
Municipi
JARAFUEL
Comarca
EL VALLE DE COFRENTES-AYORA
Província
València
Localització
En el centro de la centro de la población
Època
S.XII, S.XIII, S.XIV, S.XV, S.XVII
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0010937
Data anotació
04/12/02
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Genèric

Jarafuel es troba a la comarca de la Vall d'Ayora. Jarafuel va ser ocupat des de l'època ibera, trobant-se un important poblat prop de l'actual població. Se suposa que l'origen de la població on se situa el castell és romà, ja que tots els pobles de la Vall d'Ayora van ser reubicats pels romans, en llocs pròxims a l'aigua. Ací va ser trobat un sextercio o gran bronze de Faustina, amb el revers amb la figura de Venus. El castell va ser construït en el segle XII pels musulmans, quan la pressió cristiana sobre aquestes terres ho va fer necessari. En els anys 1243 i 1244 va ser conquistat per les tropes castellanes de l'infant Alfons, que posteriorment seria Alfons X el Savi i per una mesnada de 200 soldats aragonesos manats per Don Joan Sarrià, qui seguia als ordes de Jaume I el Conqueridor. En els inicis del segle XIV, el cronista valencià Ramón Muntaner va escriure que Jaume I va prendre el Vall d´Aiora, que són set castells en una barre. En el Tractat d'Almizra, l'any 1244, que delimitava la zona d'influència de tots dos regnes cristians, s'especificava que l'infant Alfons tinguera Almansa, Sarafuel Jarafuel- i el riu Cabriel, i que Ens Jaume I- tinguérem Castalla, Biar..... De moment, Jarafuel va quedar per a Castella, encara que pel Tractat del Campillo, any 1281, s'incorporarà definitivament a València. Serà Juan Pérez d'Ayerbe el primer alcaide valencià d'aquest castell. Al març de 1366, en el marc de la Guerra dels Pedros, Fernando de Villodre, l'almirall Gil Bocanegra i altres cavallers castellans que controlaven la vall d'Ayora van rebre ordres de Pere el Cruel perquè calaren foc a tot el que no pogueren emportar-se. El castell de Jarafuel va quedar arruïnat. En 1386, Pere IV el Cerimoniós va ordenar a Alfons d'Aragó, Marqués de Villena i senyor d'aquest castell, que tornara a reparar totes les fortaleses de la Vall. L'any 1429, el Marqués de Santillana va recollir una nova conquesta d'aquest castell per tropes castellanes e per tu obtingudes les inexpugnables fuerças de Xalance, e Theresa, Sàhara, e Xerafuil en el reyno de València. En la tardor de 1609, quan els moriscos de Jarafuel es van revelar contra la seua expulsió, el castell i el poble van patir els rigors de la guerra. Encara així, no va quedar totalment destruït, perquè l'any 1621, quan el duc de Gandia prenia possessió d'ell, encara servia el castell de Casa del Senyor i de presó de la vila. Finalment, la ruïna definitiva li va arribar al castell en 1707, en alguna de les invasions i saquejos que va patir Jarafuel en els llances de la guerra de Successió. L'any 1783, el Governador del Senyoriu de Cofrentes va escriure d'ell De la fortalesa sol del qual es conserban unes paredasses. Les restes del castell se situen en el cim d'un turó en el centre de la població. Queden les restes d'una torrassa cilíndrica i un llenç de muralla als quals en data posterior es va adossar una ermita de teulada a dues aigües, amb coberta de teula sobre bigam, de sis per sis metres de planta. El cim del turó està terraplenada i en el seu perímetre es veuen encara les bases i roques sobre les quals s'assentaven les muralles. En el terraplé es distribueixen les estades del calvari en casalicios que tanquen panells ceràmics corresponents. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.